Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
estructuralisme
Filosofia
Moviment filosòfic poc definit, caracteritzat per la importància donada a la noció de funció, la tendència a entendre la realitat des d’esquemes sincrònics basats en relacions de significació i l’eliminació de l’home com a subjecte de la història.
Oposat sovint a atomisme i organicisme, la denominació d’estructuralista ha estat aplicada a autors com MFoucault, el qual, tanmateix, l’ha rebutjada Quan les estructures no són principis últims sinó més aviat principis d’explicació, sembla molt més adient pensar en l’estructuralisme com a metodologia que com a metafísica
principi de la dualitat indefinida
Filosofia
Segon dels principis de la realitat d’acord amb la doctrina dels principis que presumiblement fou impartida per Plató a la seva Acadèmia.
És subordinat al primer principi, en tant que necessàriament participa de la unitat originària Com a oposat a la unitat, és el principi de tot canvi, desigualtat i multiplicitat
Antoni Febrer i Cardona
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor.
Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina 1824, Resposta a alguns dubtes…
taula
Filosofia
Instrument lògic de l’art de Ramon Llull que té com a funció la construcció dels judicis i del sil·logisme.
Fou introduïda per primera vegada en l’obra Taula general 1293-94, i represa més tard a l' Ars generalis ultima 1305-08 Es compon de vuitanta-quatre columnes, cadascuna de les quals conté vint cambres o combinacions ternàries de lletres, d’on resulta un total de 1 680 combinacions Les lletres són les nou habituals, de la A a la K, i cada una d’elles representa un cert nombre de principis de l’art Com que els raonaments exigeixen la barreja dels principis absoluts i relatius, Llull introdueix encara en les combinacions ternàries una T, que distingeix els primers dels…
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
August Niemeyer
Educació
Cristianisme
Pedagog i teòleg protestant alemany.
Professor de filosofia a Halle, fundà un seminari teològic En el camp de la pedagogia intentà d’harmonitzar les diferents tendències pedagògiques És autor de Grundsätze der Erziehung und des Unterrichts für Eltern, Hauslehrer und Erzieher ‘Principis de pedagogia i d’ensenyament per a pares, institutors i educadors’, 1796, Über Pestalozzis Grundsätze ‘Sobre els principis de Pestalozzi’, 1810 i Melanchthon als Praeceptor Germaniae ‘Melanchthon com a preceptor d’Alemanya’, 1817
gramàtica universal
Lingüística i sociolingüística
Sistema de principis i regles comuns a totes les llengües.
La hipòtesi adoptada per la gramàtica generativa és que la gramàtica universal és innata, que es tracta d’una dotació genètica de què neixen proveïts els membres de l’espècie humana Aquesta GU explicaria la facilitat amb què adquirim una gramàtica específica Les diferències entre les llengües responen, segons aquesta perspectiva, a les variacions paramètriques, les quals quedarien fixades mitjançant l’experiència
astronòmic | astronòmica
catecisme
Llibre que conté un sumari de principis d’una doctrina.
lliga
Associació per a fer triomfar certs principis polítics, religiosos, etc.