Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
orella de mar
orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
fus
fus 5
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc de la classe dels gastròpodes, de l’ordre dels monotocardis, prosobranquis amb la conquilla en forma de fus; fa uns 2-3 cm de llarg, i és de color vermellós amb un dibuix en relleu reticular.
És marí i habita entre les algues
porcellana
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels ciprèids, marins, caracteritzats pel fet de tenir la closca oviforme, amb les voltes invisibles, i l’obertura molt estreta, gairebé com una escletxa, i mancada d’opercle.
Habiten a les mars temperades i càlides, especialment a les mars tropicals, on assoleixen unes mides considerables A la Mediterrània hi ha diverses espècies de Cypraea, de mida petita
arpa
arpa 3
© Fototeca.cat
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, de grans dimensions, la conquilla dels quals és de colors vistosos i té uns sortins corbats semblants a unes costelles, els quals li donen un aspecte vagament semblant a una arpa.
És apreciada com a objecte ornamental Les arpes són pròpies de les mars càlides
carinària
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, que ateny uns 20 cm de longitud, amb el cos allargat i transparent; té el sac visceral situat en una conquilla molt petita i fràgil, i el cap és proveït d’una probòscide i de dos tentacles no retràctils.
El peu té una ventosa amb la qual es fixa a objectes flotants Viu en alta mar i és freqüent a la Mediterrània
Els litorals rocosos sense marees: on baten les ones
A trenc d’ona Les mars sense marea en realitat caldria dir amb marea d’amplitud baixa, car de marees sempre n’hi ha en tota massa d’aigua prou gran són mars de petites dimensions situades principalment a l’hemisferi nord les mars Bàltica, Mediterrània, Roja, Negra, etc En el cas de la Mediterrània, per exemple, l’amplitud de la marea no sol sobrepassar el mig metre, mentre que les modificacions importants del nivell d’aigua acostumen a provocar-les els factors climàtics el vent, la pressió baromètrica, l’evaporació, les pluges La majoria d’aquestes mars són més aviat salabroses a causa del…
Els gasteròpodes
Característiques generals Els gasteròpodes constitueixen, de lluny, la classe més gran i diversificada de molluscs La seva característica fonamental és la torsió , que comporta una reorganització anatòmica intensa Malgrat la semblança fonamental de tots els gasteròpodes, l’aspecte extern és summament variable, i respon a una enorme gamma de modes de vida Entre les possiblement 70 000 espècies vivents, de les quals n’hi ha que no superen 1 mm de longitud i d’altres que s’acosten a 1 m, hom troba exemples de tota mena de règims alimentaris, sistemes reproductius i interaccions ecològiques A…
La vida bentònica permanentment submergida
Els factors ambientals que actuen per sota el nivell de la mar són essencialment diferents als que regeixen les comunitats emergides En un món constantment submergit, la disponibilitat hídrica deixa de ser un problema els organismes, que no estan preparats per a sobreviure als períodes d’emersió, moren quan queden accidentalment en sec a causa d’unes fortes minves L’hidrodinamisme varia qualitativament i quantitativament segons la fondària És turbulent i fort a la zona litoral, té un moviment de vaivé en els primers metres zona d’oscillació i minva i es torna unidireccional i horitzontal a…