Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
hemoglobina
Bioquímica
Cadascuna de les ferroproteïnes, trobades en els eritròcits madurs de la sang dels vertebrats, que contenen el grup hem i actuen com a transportadores d’oxigen molecular.
L’hemoglobina és una de les proteïnes més ben conegudes quant a l’estructura i a la funció L’estructura tridimensional fou establerta per MFFerutz mitjançant els seus estudis per difracció de raigs X, entre el 1937 i el 1959, a Cambridge Una molècula d’hemoglobina és formada per dues parelles de subunitats proteiques idèntiques, disposades l’una vers l’altra com els vèrtexs d’un tetràedre Les dues cadenes α tenen cadascuna 141 residus d’aminoàcid, i les β en tenen 146 Cadascuna de les quatre cadenes conté, unida per forces no covalents, un grup hemo , l’ió Fe + + del qual pot reaccionar…
Gammagrafia pulmonar
Patologia humana
La gammagrafia pulmonar és un mètode d’examen basat en la utilització d’elements radioactius que, després d’haver estat introduïts en l’organisme, són captats per les estructures respiratòries Aquests elements radioactius, els radioisòtops , emeten radiacions gamma que són captades per un dispositiu especial, la gammacambra , que transmet la informació a un ordinador que analitza les dades i permet d’obtenir en una pantalla les imatges corresponents Aquestes imatges obtingudes es representen en paper fotogràfic per tal de facilitar-ne l’estudi D’altra banda, la gammagrafia pulmonar es pot…
Fístula artèrio-venosa pulmonar
Patologia humana
La fístula artèrio-venosa pulmonar constitueix un trastorn caracteritzat per una comunicació entre la circulació venosa i l’arterial dels pulmons, que origina una barreja de sang que no ha passat pels alvèols, pobra en oxigen, amb la sang ja oxigenada als alvèols Aquesta barreja redueix el nivell d’oxigen de la sang que aflueix dels pulmons al cor, i d’aquest a tots els teixits de l’organisme En conseqüència, s’estableix una situació d’insuficiència respiratòria caracteritzada per una oxigenació inadequada dels teixits El trastorn se sol presentar a causa d’una…
Histiocitosi X
Patologia humana
La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis que es manifesten en…
tènia hidatídica
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels equinococcídids, que ateny 4-5 mm de longitud, i només té 3 o 4 proglotis.
A l’estat adult habita, generalment, a l’intestí del gos o altres carnívors, o com a quist de les ovelles, els porcs, els bous i també de l’home al fetge, als pulmons, al cervell, etc, on pot originar un gran cisticerc o quist anomenat hidàtide equinococcosi
adenovirosi
Veterinària
Afecció generalment benigna de mamífers i aus causada per adenovirus.
No se sap segur si els quadres manifestats són deguts als virus solament o per infecció secundària de certs bacteris Amb tot, hom ha pogut aïllar diferents espècies d’adenovirus de la femta i de la conjuntiva de caps de bestiar sa i dels pulmons d’animals amb pneumoenteritis
ranera
Patologia humana
Soroll anormal que produeix el pas de l’aire per les vies respiratòries baixes (bronquis i alvèols), a causa d’una alteració de llur paret o de llur llum o per la presència de líquids o secrecions patològics.
La seva auscultació és un element diagnòstic important, car subministra dades sobre l’estat dels bronquis i dels pulmons Hom distingeix les raneres seques roncs i sons sibilants, originats en els bronquis de les humides crepitants i subcrepitants, provocades per la presència de líquid en els alvèols o en els bronquis
ictiostega

Representació d’un exemplar d’ictiostega
© Fototeca.cat
Paleontologia
Gènere de vertebrat tetràpode, un dels representants més primitius i antics del clade Tetrapoda.
Visqué durant el Devonià superior Famennià i la seva anatomia presenta característiques intermèdies entre els peixos osteïctis i els tetràpodes amfibis L’ Ichthyostega feia poc més d’un metre de llargada i presentava pulmons i extremitats que el capacitaven per a desplaçar-se entre les zones pantanoses de l’època
fosgen

Un soldat americà cau abatut en no portar protecció contra el gas fosgen (nord de França, durant la I Guerra Mundial, 1918)
Química
Gas d’olor sufocant, fortament metzinós, obtingut per reacció del clor amb monòxid de carboni.
Fou molt emprat durant la Primera Guerra Mundial És classificat en el grup dels gasos asfixiants, i la seva toxicitat és deguda a la seva hidròlisi en els pulmons, que produeix l’alliberament de HCl i la formació d’un edema pulmonar És emprat també en l’obtenció de colorants i de medicaments
circulació extracorpòria
Derivació, per fora del cos humà, d’una part o de la totalitat de la circulació sanguínia.
Aquesta tècnica és emprada en cirurgia cardíaca per a substituir el sistema cardiopulmonar del pacient per un aparell de cor-pulmó artificial, que consta d’un sistema oxigenador que substitueix els pulmons i un sistema de bomba que exerceix les funcions del cor La circulació extracorpòria és emprada també en els aparells de ronyó artificial