Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Nicolas Léonard Sadi Carnot
Física
Història
Militar
Físic francès, enginyer i oficial de l’armada, fill de Lazare Nicolas Carnot.
Interessat especialment per les màquines de vapor, el 1824 publicà Réflexions sur la puissance motrice du feu et sur les machines propres à développer cette puissance , de la qual només foren publicats 200 exemplars En aquest llibre tracta del problema general d’una màquina tèrmica capaç de produir treball, i conté la formulació del principi de Carnot , que, un cop recuperada l’obra per part de Lord Kelvin i amb la posterior elaboració de Rudolph Clausius, esdevingué el segon principi de la termodinàmica En morir de còlera, totes les seves pertinences foren cremades, llevat d’…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Professor a Heidelberg del 1961 al 1964, i des d’aleshores a Frankfurt, és el màxim representant, juntament amb Th Adorno, de l’escola sociològica de Frankfurt A partir de Hegel i de Marx, la seva filosofia cerca l’emancipació de l’home a través d’un moviment dialèctic El seu pensament ha influït decisivament en el moviment estudiantil internacional És autor de Theorie und Praxis ‘Teoria i praxis’, 1963, Zur Logik der Sozialwissenschaften ‘La lògica de les ciències socials’, 1967 i Erkenntnis und Interesse ‘Coneixement i interès’, 1968 S'ha distingit com defensor del projecte illustrat…
L’Indépendant
Periodisme
Principal diari de la Catalunya del Nord, imprès a Perpinyà.
De tendència republicana, fou fundat el 1845 Esteve Aragó posà com a redactor en cap Pierre Lefranc, que hi atacà el prefecte i el general De Castellane No pogué sortir del 1853 al 1869 Fou antiboulangista amb Juli Escarguel, i després, amb Emmanuel Brousse i Eugeni Sauvy, esdevingué l’òrgan del partit oportunista Després de la Segona Guerra Mundial, acusat de collaboracionisme, fou substituït per Le Républicain , però la capçalera original fou recuperada el 1950 Es presenta com a Grand quotidien républicain d’information du Midi Des del 1932 fa una edició destinada al…
Alberto Savinio
Pintura
Nom pel qual és conegut l’escriptor, pintor i compositor italià Andrea de Chirico.
Passà la infantesa a Atenes, fet decisiu en la seva obra L’any 1904 es traslladà a Munic, on estudià contrapunt amb Max Reger A partir del 1911 continuà la seva formació a París, on entrà en contacte amb les avantguardes Les diferents disciplines que conreà formen un tot coherent influït per diverses fonts des de la mitologia i la filosofia gregues fins a Stendhal, Nietzsche o el seu propi germà, el pintor Giorgio de Chirico Defensà l’art metafísic, cognitiu, arrelat en la tradició però al mateix temps profundament avantguardista Influí considerablement en André Breton i el surrealisme De les…
Pere Vicent Sabata i Grifolla
Història
Gramàtica
Literatura
Cronista, llatinista i poeta.
Vida i obra Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma Rethorica brevis ,1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves Poesías varias ,1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà a València la Diaria y verídica…
, ,
Costa d’Ivori 2015
Estat
El president Alassane Ouattara va ser reelegit per un segon mandat de cinc anys en obtenir el 83% dels vots en la primera volta de la consulta, celebrada al final d'octubre El candidat opositor, Pascal Affi N'Guessan, del Front Popular Ivorià FPI, tan sols va aconseguir el 9% dels vots Ouattara, amb el suport de la seva formació, l'Agrupació dels Republicans RDR, i del Partit Democràtic de Costa d'Ivori PDCI, va guanyar en totes les regions del país, menys a Moronou, on va néixer Affi N'Guessan Enfortit per una victòria que no va ser contestada per l'oposició, Ouattara va mantenir el seu…
Jenny Lind
Música
Soprano sueca.
Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer…
Madràs
Ciutat
Capital de l’estat de Tamil Nadū, Índia.
És situada a la costa de Coromandel golf de Bengala, al nord del riu Adyar S'ha desenvolupat sobre l’establiment britànic, del 1639, de Madraspetam, protegit pel fort Saint George La Madràs moderna comprèn una aglomeració de fesomia irregular que el 1995 comprenia un total d’uns 6 000 000 h, situada en una immensa àrea no planificada, travessada pel riu Cooum i els canals Buckingham i Cochrane És el centre del comerç de la pell i un important nucli industrial, que inclou refineria de petroli i indústria de l’alumini, tèxtil cotonera, de material ferroviari, de bicicletes, química i del ciment…
Joan Maria Tarruella Manzanares

Joan Maria Tarruella Manzanares
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula i dirigent esportiu.
Practicà diversos esports En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1950 amb el Club Natació Barcelona Jugà a hoquei sobre herba amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula Es federà el 1944 Formà part de l’AA Gràcia, el Playa de Oro i l’Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya per equips 1952 i subcampió d’Espanya individual 1953 El 1954 disputà el Campionat del Món Residí sis anys a Sevilla, on guanyà dotze títols d’…
cataracta
Oftalmologia
Afecció ocular consistent en l’opacitat, parcial o total, del cristal·lí o de la seva càpsula, de natura congènita o adquirida.
La seva patogènia és deguda a una coagulació de les proteïnes que constitueixen les fibres del cristallí primerament s’esdevé llur desnaturalització, i després, llur aglutinació Les cataractes congènites són generalment de caràcter estacionari i determinen un escàs dèficit visual, a diferència de les cataractes adquirides , que són progressives i acaben per afectar tot el cristallí D’aquestes, les més freqüents són la senil , que comença pel nucli del cristallí, la diabètica, l' endocrina, la tòxica, d’evolució ràpida, que es dóna sobretot en les intoxicacions produïdes per sègol banyut, per…