Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
Nicolas Chédeville
Música
Compositor i sonador de musette francès.
Pertangué a una família parisenca d’intèrprets i constructors de musettes , emparentats amb la família Hotteterre Louis Hotteterre, oncle avi i padrí de Nicolas, li ensenyà la seva música i l’art de tornejar els instruments El 1725 entrà a l’orquestra de l’Òpera com a oboista i sonador de musette El 1729 obtingué el privilegi de publicació de les seves obres, i en algunes s’autoanomenà Chédeville le jeune Fou, també, professor de musette , i en algunes ocasions els documents que s’hi refereixen l’anomenen "mestre de musette de les dames de França" La publicació "Mercure de…
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…
apotecari | apotecària
Farmàcia
Aquell que, antigament, preparava medicaments.
A l’edat mitjana, bé que existia la denominació d’apotecari, no es delimitaven les seves funcions de les atribuïdes als especiers De fet, els documents es refereixen indistintament als apotecaris i als especiers en reglamentar la preparació i venda de medicines, xarops, aigües, ungüents, cataplasmes, herbes, etc Altres documents parlen alhora dels apotecaris i dels candelers de cera, per tal com uns i altres podien elaborar candeles, ciris, torxes, presentalles, exvots, així com també neules, torrons, etc A Catalunya el nom d’apotecari apareix ja al s XIII el 1302 són citats…
perera
Pera
© C.I.C -Moià
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 15 m d’alt, de fulles ovades, de flors blanques, disposades en petits corimbes, i de fruits comestibles (les peres).
Hom dóna el nom de perera borda a les formes silvestres i subspontànies, que es fan als boscs de la muntanya mitjana És conreat a totes les zones temperades del món, i comprèn nombroses culti-vars Prefereix sòls pregons, ben drenats i fèrtils, i és atacat per diverses malures criptogàmiques La pera, amb la poma i el préssec, constitueix, després dels cítrics, el grup de fruita fresca més important en els aspectes paisatgístic i econòmic dels Països Catalans, per davant de la fruita seca més notable com ara l’ametlla i l’avellana Als Països Catalans, hom inicià en el decenni 1920-30 prop de la…
Orquestra Pasdeloup
Música
Formació orquestral fundada a París l’any 1861 per Jules Etienne Pasdeloup (1819-1887) amb els millors intèrprets de l’època.
L’orquestra inicià les seves activitats amb els Concerts Populaires, oferts al Cirque d’Hiver Aquests concerts assoliren un gran èxit i se celebraren ininterrompudament fins el 1886 L’any 1918, Serge Sandberg en reprengué la tradició i creà la Société des Concerts Pasdeloup, per la qual cosa l’orquestra fou coneguda popularment amb el nom de Concerts Pasdeloup Rhené Baton en fou designat director El 1921 la societat es dissolgué i els músics assumiren la gestió de l’orquestra amb la creació de l’Association des Concerts Pasdeloup L’orquestra continuà coneixent-se amb el nom de Concerts…
Castell o el Castellàs d’Espirà de Conflent
Art romànic
Situació Fortalesa d’enigmàtica història, situada al nord del poble d’Espirà, al capdamunt d’un turó sobre la vall del Lentillà ECSA - A Roura Les ruïnes del castell d’Espirà, conegut popularment com el Castellàs, s’alcen al nord del poble d’Espirà de Conflent, al cim d’un serrat que domina la vall del Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 27” N - Long 2° 30’ 5” E Per a arribar-hi cal agafar, desde la carretera N-116 entre Vinçà i Marquixanes, la carretera D-25, que segueix parallela a la riba esquerra del riu Lentillà fets uns 2 km per aquesta carretera, abans d’arribar al poble d’…
voluntat
Filosofia
Psicologia
Facultat, o dimensió específica de l’ésser humà a la qual hom refereix (en el seu sentit psicològic) uns determinats fenòmens psíquics.
És vista des d’una perspectiva ètica com a seu i fonament de la conducta moral i de la qual hom ha fet àdhuc en una interpretació metafisicovoluntarista del món principi darrer i absolut de la realitat Psicològicament, per exemple, la voluntat sol ésser entesa com a integrada per un primer moment de reflexió sobre el fet i l’objecte de l’acció, amb una corresponent deliberació sobre el camí a seguir o els mitjans de què hom s’ha de servir, seguida del moment de l’elecció del camí o dels mitjans concrets i del de la realització final de l’acció abans dita També psicològicament, d’altra banda,…
Siseta
Distribució de les observacions de siseta Tringa stagnatilis fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any El total de citacions utilitzades 67, inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques de les quals solament 48 són datades, s’ha compilat en períodes de deu dies Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc SFFB/Román Montull, original dels autors La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia Als Països Catalans és un migrador…
Sant Vicenç de Sagramorta (Alp)
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada a l’actual despoblat de Sagramorta, prop del torrent del coll del Pal, dit també de Sagramorta, que és afluent del riu d’Alp L’esment més antic d’aquesta església cal cercar-lo en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat fou confegit vers la segona meitat del segle X Dues notícies del 1282 es refereixen a aquesta parròquia Aquell any, Ermengol d’Alp i la seva muller van vendre a Arnau Veciat dues terceres parts i a Jaume Coc la tercera part restant de la vila de Sagramorta amb…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren els…