Distribució de les observacions de siseta (Tringa stagnatilis) fetes als Països Catalans al llarg dels diferents mesos de l’any. El total de citacions utilitzades (67), inèdites o procedents de diverses fonts bibliogràfiques (de les quals solament 48 són datades), s’ha compilat en períodes de deu dies. Noteu que el pas primaveral és molt més important que no el tardorenc.
S.F.F.B./Román Montull, original dels autors.
La siseta nia a les latituds mitjanes de la zona més oriental d’Europa i a la meitat occidental d’Àsia, i es desplaça a hivernar a Àfrica i al S d’Àsia.
Als Països Catalans és un migrador escàs, car en tractar-se d’una espècie tan oriental, les vies de migració principal se situen a l’E del continent europeu; malgrat això, a les nostres terres és un ocell regular, sobretot a la primavera, època en la qual hom ha recollit un total de 67 observacions.
Les dades es refereixen normalment a ocells solitaris i, més rarament, a grupets de 2 a 4 exemplars, i excepcionalment de més (màxima de 10 exemplars el 21.10.79 al delta de l’Ebre). Així mateix, les observacions de sisetes es distribueixen per tota mena de zones marjalenques del litoral, com albuferes, llacunes litorals, salines i badies marines, des del Rosselló fins al País Valencià i les Illes, on és citada a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Al rerepaís és molt més escassa, i només es coneix una observació primaveral al Bages. Tal com s’observa al gràfic, la siseta és més comuna durant la primavera, sobretot durant tot l’abril i la primera desena de maig.