Resultats de la cerca

En les plantes, els espermatozoides solen ésser anomenats anterozoides i només són típicament lliures en les plantes inferiors En els animals, els espermatozoides són produïts en l’aparell reproductor a partir dels espermatogonis per un procés d'espermatogènesi Un espermatozoide es compon d’un cap, en el qual hi ha el nucli, que conté el material cromosòmic hereditari, i d’un flagel o cua, que actua com a aparell propulsor Segons les espècies hom pot observar diferències morfològiques sobre la forma del cap o la llargària de la cua En l’home el cap té una forma oval, i mesura de…

Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’…

La musaranya de Millet presenta una morfologia semblant a la musaranya cua-quadrada, però és lleugerament més petita El pelatge és tricolor hi ha un notable contrast entre les coloracions dorsal, lateral i ventral En general, la zona mitjana dorsal presenta una àmplia franja de color marró fosc que contrasta amb els flancs, marcadament més clars El ventre és marró clar o gris i és ben diferenciat dels flancs No obstant això, la coloració se sotmet a variacions locals i estacionals importants Biologia i ecologia La musaranya de Millet Sorex coronatus té el pelatge tricolor, a diferència de…

El trencapinyes comú Loxia curvirostra és un fríngíllid nidificant dels nostres boscos de coníferes, característic sobretot per la forma del bec, recorbat, gros i fort, i pels colors vistents del seu plomatge, vermellós en el mascle exemplar de baix i gris verdós en la femella exemplar de dalt Com el seu nom indica, trenca les pinyes amb el bec per obtenir-ne els pinyons dels quals s’alimenta És un ocell comú, d’uns 15 o 16 cm de llargada, que es deixa veure fàcilment quan travessa el bosc en el vol ondulant que caracteritza els ocells del seu grup, o bé quan es belluga entre les branques,…

El bitxac comú Saxicola torquata és de la mida mateixa que el rogenc Saxicola rubetra i amb més abundància de color negre al dors i al cap, on forma una màscara, trencada només pel color blanc dels costats La femella té el plomatge més desdibuixat La imatge de la fotografia, feta al Vallès Occidental, és molt representativa d’aquesta espècie, ja que és així com se sol veure, enfilada dalt d’un branquilló, o també, típicament, als mànecs de les aixades, cosa que li ha valgut el sobrenom de cagamànecs Oriol Alamany El bitxac és un ocell sedentari a la major part dels Països Catalans,…

El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’observa regularment…

L’ànec blanc Tadorna tadorna és un ànec corpulent que ateny 61 cm d’alçària, amb posat i vol més aviat d’oca Té el plomatge molt acolorit, amb el cap i el mirall verds i una característica faixa de color canyella que li envolta el cos a l’altura del pit, bé que, a distància, destaca solament el blanc i el negre El mascle a l’esquerra té una protuberància roja al bec que el distingeix de la femella exemplar de la dreta els polls són exclusivament blancs i negres, com s’aprecia en el dibuix, i els joves exemplar del fons, amb el bec rosat, mostren colors castanys al mantell i no tenen la…

Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com…

El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex , que funciona com a òrgan de fixació té ventoses, botris o botridis, i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil Tenen una organització bastant simple el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos el sistema excretor, primitiu, és format per protonefridis manquen, en…