Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals,…
liparídids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes.
Són de cos allargat i gelatinós, perquè la pell resta separada de la capa muscular per un teixit mucós força desenvolupat Tenen un disc derivat de les aletes ventrals que secundàriament poden perdre, i generalment estan mancats d’escates La línia lateral és reduïda a la part cefàlica del cos a la part postcefàlica hi ha solament 1 o 2 porus ben desenvolupats Són peixos amb 5 o 6 radis branquiostegals i manquen de bufeta natatòria Tant l’aleta dorsal com l’anal són llargues i poden incloure la caudal L’aleta pectoral és de base força àmplia i, a vegades, es troba dividida en un lòbul dorsal i…
escriptura ugarítica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua ugarítica.
Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita…
apendiculàries

Apendiculàries (Oikopleura sp: a la part superior, fora de la coberta; a la part inferior, esquema de la coberta)
Zoologia
Classe d’urocordats formada per individus pelàgics de petites dimensions (uns 2 o 3 mm, alguns 2 o 3 cm), de forma ovoide, amb el cos transparent i una llarga cua persistent tota la vida, que conté el notocordi.
Són els únics urocordats que conserven el notocordi en estat adult perennicordats Viuen dins una closca gelatinosa, segregada per unes cèllules glandulars de l’epiteli l’abandonen i la renoven periòdicament, especialment quan hom les inquieta Aquesta closca té tres orificis dos d’anteriors i un de posterior que permeten la circulació de l’aigua, de la qual l’apendiculària capta les partícules orgàniques que porta en suspensió i que constitueixen el seu aliment Dins la closca, l’animal és lliure només hi resta unit per la regió oral Són hermafrodites tret de l’espècie Oikopleura dioica i…
El que cal saber dels tumors d’intestí prim
Patologia humana
Es anomenada tumor d’intestí prim la proliferació anormal d’un grup de cèllules pertanyents a aquest òrgan, que es reprodueixen més de pressa del que és habitual i formen una massa o tumor Els tumors benignes de l’intestí prim, també anomenats pòlips intestinals, solen ésser asimptomàtics, ja que llur grandària en general és petita Tanmateix, però, quan se’n detecta la presència, es recomana que siguin extirpats quirúrgicament, ja que alguns d’aquests tumors, al llarg d’anys o dècades, poden experimentar un procés de malignització Els tumors malignes de l’intestí prim se solen…
espermaci
Botànica
Gàmeta immòbil, generalment en forma arrodonida o bacil·lar, propi de les florídies i dels ascomicets que es reprodueixen per tricogàmia.
sacaromicetàcies
Micologia
Família d’endomicetals constituïda per fongs unicel·lulars aïllats o reunits en cadenes, que es reprodueixen per gemmes o per ascòspores.
A aquesta família pertanyen els principals llevats
Casa Museu Verdaguer
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la figura de Jacint Verdaguer, inaugurat l’any 1967 a Folgueroles (Osona).
Constitueix un dels museus literaris més antics de Catalunya i obrí les seves portes en ple franquisme, gràcies a l’impuls de l’associació Amics de Verdaguer La Casa Museu forma part de la casa familiar on el poeta visqué els primers anys de la seva vida Es tracta d’un edifici de petites dimensions, típic de les construccions de poble del s XVII, ambientat a mitjan s XIX A la planta baixa, la visita segueix les etapes de la vida i obra del popular mossèn Cinto Les cambres del primer pis reprodueixen elements de la vida quotidiana d’un poble de l’època, i al pis superior es pot visitar l’…
endoproctes

fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per…
saures

Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A…