Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Bertrand Du Guesclin
Història
Conestable de França.
Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar…
Suàbia
Geografia històrica
Regió humana i històrica del SW d’Alemanya, situada a cavall entre Baviera i Baden-Württemberg.
Històricament comprenia també territoris d’Alsàcia i de Suïssa Correspon a la capçalera del Danubi, i morfològicament és una conca sedimentària a la zona de contacte de la zona herciniana i el geosinclinal alpí, on predominen els altiplans com a forma de relleu Schwäbische Alb La seva riquesa és l’agricultura Regió històrica de l’antiga Germània que comprenia el que ara és la porció sud del land de Baden-Württemberg i el sud-oest del land de Baviera, a Alemanya, l’est de Suïssa i Alsàcia Habitada pels suabis segle I aC, els romans hi constituïren la província de Rètia Ocupada pels alamans al…
Orfeu
Música
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
La importància d’Orfeu amb relació a la música té un doble vessant d’una banda, la seva posició dins la mitologia grega, que en subratlla els vincles amb aquest art de l’altra, el personatge literari i el mite que l’acompanya en la tradició musical a partir del Renaixement Quant al primer aspecte, les fonts gregues el fan procedir de Tràcia Segons algunes versions, era fill d’Eagre, rei d’aquest país, i la musa Polímnia, i segons d’altres, d’Apollo i de la musa Callíope La seva reputació provenia de les seves extraordinàries aptituds musicals és representat sempre amb una cítara, amb les…
El que cal saber dels accidents relacionats amb activitats aquàtiques
De vegades, les víctimes de negament són persones que no saben nedar i que inadvertidament entren en una zona del mar o de la piscina on el nivell de l’aigua les cobreix Tanmateix, en molts casos es tracta de bons nedadors, que estant dins l’aigua sofreixen algun trastorn que els impedeix de controlar els moviments o els altera la consciència Per aquest motiu, encara que se sàpiga nedar no és convenient allunyar-se massa de la costa, i encara menys si hom no va acompanyat Per tal d’evitar sofrir un tallament de digestió dins l’aigua, no convé submergir-se bruscament en aigua freda ni…
Castell de Civís (Anserall)
Situació El castell és al capdamunt del nucli superior del poble de Civís, sobre la roca Mapa 35-10216 Situació 31TGC703028 Del quilòmetre 9 de la C-145, just abans d’arribar a la Farga de Moles, surt una carretera asfaltada que s’enfila a Civís Un cop al poble, s’arriba a les restes del castell per un camí que surt davant de l’església i el cementiri vell Història L’evolució d’aquest castell va estretament lligada a la de la resta de fortificacions de la vall Ars, Aós, etc Com aquests castells, fou també en un primer moment una possessió dels Caboet La menció més antiga de la possible…
Andreu Piles i Ibars
Historiografia catalana
Historiador, arabista i mestre d’escola.
Vida i obra Fill de ferrer, estudià al Seminari Conciliar de València i, com molts altres seminaristes, s’allistà a les partides carlistes revoltades el 1872 i resultà ferit un any després a la batalla de Bocairent Retornat a València, cursà els estudis de magisteri i obtingué el títol de mestre d’escola el 1877 Exercí successivament la seva professió a la Pobla de Benifassà 1877-78, Montanejos 1879-80, Nàquera 1880-82, Catadau 1882, Godelleta 1882-84, Benifaió 1884-87, Cullera 1887-96 i Segòvia 1897-1901, on dirigí la revista El Magisterio Segoviano La seva obra historiogràfica és molt breu…
Fons de Reestructuració Ordenada Bancària
Economia
Fons creat al juny del 2009 per un decret llei
del govern espanyol amb l’objectiu d’estimular fusions d’entitats financeres, especialment caixes d’estalvis.
Consisteix essencialment en la concessió d’un préstec a entitats bancàries independents per a afrontar els costos de la fusió, prèvia presentació i aprovació pel Fons d’un pla de fusió de les entitats Amb una dotació inicial de 9000 milions d’euros ampliables, quantitat a càrrec bàsicament dels pressupostos generals de l’Estat i dels fons de garantia de dipòsits de les entitats financeres, és regulat i administrat per una comissió rectora, els membres de la qual són designats, per a un període de quatre anys renovables, pel Ministeri d’Economia a proposta dels tres fons de garantia de…
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una…
Castell i poble antic d’Oliana
Art romànic
Situació Nucli d’origen medieval situat en un turó al peu del Roc de les Hores ECSA – JA Adell El castell i l’antic poble d’Oliana són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts dels Pre-pirineus, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre, en l’anomenat grau d’Oliana Mapa 34–11291 Situació 31TCG594609 A 1 km de la sortida d’Oliana per la carretera de la Seu d’Urgell, a la dreta, hi ha una pista que puja al castell i a l’església de Sant Andreu MTV-VRM Història Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval La parròquia d’…
mercedari

Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227,…