Castell i poble antic d’Oliana

Situació

Nucli d’origen medieval situat en un turó al peu del Roc de les Hores.

ECSA – J.A. Adell

El castell i l’antic poble d’Oliana són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts dels Pre-pirineus, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre, en l’anomenat grau d’Oliana.

Mapa: 34–11(291). Situació: 31TCG594609.

A 1 km de la sortida d’Oliana per la carretera de la Seu d’Urgell, a la dreta, hi ha una pista que puja al castell i a l’església de Sant Andreu. (MTV-VRM)

Història

Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval. La parròquia d’Oliana ja apareix citada en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Així mateix, en unes vendes de cases i terrenys dels anys 919–920 és esmentat per primera vegada el castell d’Oliana (castro Uliana).

L’església de Sant Andreu d’Oliana fou consagrada pel bisbe Eribau, l’any 1037, segons que consta en un pergamí —del qual avui solament queda una fotografia— trobat a l’ara romana que servia d’altar a l’església de Sant Andreu. La vila i el castell d’Oliana, domini dels comtes d’Urgell, consta repetidament en la documentació dels segles XI i XII, en un seguit de donacions dels esmentats comtes a diverses esglésies.

Oliana era una de les nou poblacions que Jaume I, pel pacte de Lleida, havia de rescatar dels Cabrera per a Aurembiaix d’Urgell.

En el fogatjament de 1365–1370 consta que Oliana pertanyia al vescomtat de Cardona. Vers el 1381, però, apareix, dins la vegueria de Cerdanya, com una possessió del comte d’Urgell.

L’any 1414, el rei Ferran I, després de l’empresonament de Jaume d’Urgell, donà la vila al seu conseller, el noble Antoni de Cardona i de Luna, senyor de Maldà i de Maldanell. El seu fill, Pere de Cardona i de Villena, va vendre la senyoria del lloc a Ramon d’Altarriba l’any 1448 i, la muller d’aquest, Violant, el 1453, cedí tots els seus drets al capítol d’Urgell, que fou senyor del terme fins al segle XIX. La castlania del castell va ser venuda el 1470 per Ponç de Peramola a Mateu Solsona d’Oliana, qui posteriorment la vengué també al capítol de la seu. (MTV-VRM)

Castell

Amb les restes que han arribat fins a nosaltres, no sabem pas com devia ésser el castrum esmentat en la documentació del segle X. Havia d’ésser, però, a prop de l’església de Sant Andreu. Això no obstant, és difícil d’afirmar si hi hagué un recinte ampli o potser una torre mestra i un clos més reduït. Actualment només s’han conservat algunes parets a ponent de l’església, assentades sobre la cinglera, i les restes del poble medieval. Aquests murs col·locats arran del cingle són formats per diverses filades de carreus força grossos, allargats, de mides diverses i molt malmesos per l’acció del pas del temps. D’altra banda, cal pensar que potser els murs exteriors del poble coincidien, parcialment, amb les muralles del castell. (MTV-VRM)

Nucli urbà

Fragment de mur amb un aparell regular que revela el seu origen medieval.

ECSA – V. Roca

El poble medieval, situat sota l’església de Sant Andreu i que potser coincidia a l’edat mitjana amb l’antic castell, era format per un nucli de cases agrupades, les parets de les quals, a l’exterior, formaven muralla. Tenia un sol carrer central, tancat en cada un dels extrems per una porta. Les dimensions de les cases eren reduïdes (4 × 5 m). Sembla que en cadascuna hi havia una sola habitació, amb una llar de foc, que servia per a tots els membres d’una família.

Abans dels segles XVI i XVII, a mesura que la població va créixer i en canviar la situació política, els habitants de l’antic poblet del castell es traslladaren al pla. En aquesta època el poble del castell ja estava gairebé abandonat; força anys abans, havia sorgit la nova població d’Oliana, l’actual, com un poble camí, allargassat, però amb els seus valls i murs en una zona més baixa i accessible que la primitiva. (MTV-VRM)

Bibliografia

  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1176–1179; Baraut, 1979, vol. II, doc. 78, pàgs. 61–62, doc. 79, pàg. 62 i doc. 80, pàgs. 62–63; Revista de les segones jornades culturals d’Oliana, Oliana 1988, pàg. 16.