Resultats de la cerca

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura actual del…

Són animals bentònics, lleugers quan repten sobre els seus vuit braços caçadors i ambulatoris, però menys ràpids que els seus afins de l’ordre dels decàpodes, les sípies i els calamars, en la natació per propulsió Són espectaculars llurs canvis de color i l’expulsió de núvols de tinta, de caràcter críptic i defensiu, però els pops són animals tímids i no ataquen l’home Pel que fa al seu sistema nerviós, certes dades indiquen que els pops tenen nòduls nerviosos autònoms respecte al nòdul nerviós central, que s’encarreguen de dirigir els moviments dels tentacles Llur envergadura és …

Aquesta església situada a la vall de Cabó es coneix per un document del 1093 en què es ven un llinar “in locum que vocant ad ipsos linars de Pugoi, subtus ipsa ecclesia Sancti Arderi …” A la vall de Cabó hi ha documentades des del segle XI la vila del Pui o del Puig 1089 i la vila del Pujal 1038, l’actual poble del Pujal d’Organyà L’esment en documents dels anys 1064, 1076 i 1088 de la vila Puiol o Pujol situada prop de l’Ametlla, fa pensar que el Pugol d’aquesta venda es podria identificar amb la vila del Pujal, situada prop del desaparegut poble de l’Ametlla i mencionada en altres…

L’any 935, en la cessió d’una propietat situada al terme de Pallerols s’esmenta, com a límit, entre d’altres, l’església de Santa Creu Altres esments del lloc són del 1030, en la venda del llogaret de Tridigueres , a la vall de Castellbò, al terme de Santa Creu i del 1074 en la donació d’un alou situat al terme de Santa Creu, de Sant Iscle i a l’obac de la Laguna, a la vall de Castellbò, i que, per una part, limiten amb el riu de Tridigueres En l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, també apareix la parròquia de Santa Creu El lloc pertanyia al vescomtat de Castellbò, i era inclòs al…

Situació Vestigis dels murs del castell, d’un aparell extremament bast ECSA – A Villaró Es troba en un serrat al nord del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC583874 Un cop arribats a Miravall, cal prendre la pista que, des de l’entrada del poble, s’enfila cap a les bordes de la serra A 1 km, aproximadament, un revolt molt tancat marca l’inici d’una roureda Cal prendre des de la pista mateix un caminet perdedor que s’enfila cap amunt A uns 200 m es troba una roca amb les restes de la construcció Història No hi ha dades certes sobre el castell de Miravall, possiblement una…

Les característiques dels columbiformes són ben conegudes de tothom, gràcies a l’antropofília d’algunes formes domèstiques del colom roquer Columba livia El tudó Columba palumbus , del qual veiem dos exemplars, és de colors menys uniformes que no aquell i es distingeix per les taques blanques del coll i les ales és freqüent als nostres boscos Oriol Alamany Els columbiformes Columbiformes constitueixen un ordre molt homogeni d’ocells de mida mitjana, cos arrodonit, cap menut, plomatge dens i parrupeig característic Nien als arbres i ponen dos ous S’alimenten predominantment…

Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…

Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o si neda en el…

Espadats i costers meridionals de la serra de Cavalls Ernest Costa Les serres de Pàndols i de Cavalls 25, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre els rius de la Canaleta i Sec, que prolonguen pel nord-est els ports de Tortosa i Beseit, es localitzen les serres de Pàndols i de Cavalls, muntanyes que configuren la transició entre les terres litorals i les planes continentals de la depressió de l’Ebre Malgrat les escasses altituds el cim més alt és el puig Cavaller de 709 m, presenten un relleu abrupte i retallat per barrancs bastant profunds El substrat litològic…

Aquest castell coronava la massa rocallosa que domina el poble de Palairac, al nord El poble actual és el resultat d’un trasllat d’hàbitat, ja que el vilatge medieval s’organitzava al voltant del castell, al cim del turó Resta poca cosa de la fortificació, sobretot recognoscible a través de l’acondiciament del roquer per a bastir-hi la fortalesa, que consistí a aplanar l’indret Hom veu també diversos retalls a la roca Al costat nord-oest, sembla que hi ha un fossat artificial, que defensava el sector més accessible del castell A més, el castell era defensat per un recinte de…