Resultats de la cerca

Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el núm d’inventari 19917 És…

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però…

Una part de l’equipament del nadó que s’ha d’escollir amb més cura són els bolquers i els sistemes d’afermar-los Per a evitar la irritació de la pell per les substàncies contingudes a l’orina i les deposicions, i perquè l’infant estigui còmode, s’han d’emprar els bolquers adequats Uns bons bolquers han d’absorbir bé l’orina per a prevenir la irritació que la humitat pot produir en la pell que l’orina passi a l’exterior i mulli el llit o la persona que agafi l’infant és secundari A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent, que es puguin canviar…

Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms d’inventari 1 056 caixa i I 057 coberta És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m caixa i 2,12 × 0,27 × 0,65 m coberta Caldria datar-se vers els anys 300-315 Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la representació de l’…

El corró es fa girar, generalment, per mitjà d’una maneta o per un mecanisme de rellotgeria, i les seves clavilles entren en contacte amb un sistema mecànic de lleves que comanda l’obertura de les ventalloles del secret que permeten l’arribada d’aire als tubs El mateix moviment giratori acciona, gràcies a uns engranatges, una o més manxes que subministren aquest aire Certes formes primitives d’orgues mecànics foren descrites per Arquimedes al segle II aC, i pels germans Banū Mūṣà de Bagdad al segle IX de l’era cristiana No fou fins al Renaixement, però, que aquests instruments esdevingueren…

No té apagadors i els seus martells estant recoberts de cuir S'atribueix la seva invenció a Joseph Hicks

El nom de pianola és, de fet, el nom comercial d’una de les companyies constructores d’aquests instruments, però correntment s’empra per a designar tot tipus de pianos mecànics amb lectura pneumàtica La seva invenció data del 1897 i s’atribueix a ES Votey