Sarcòfag dit de les estacions, trobat a mitjan segle XIX a la Neàpolis d’Empúries.
Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona
Aquest sarcòfag fou descobert l’any 1846 a la Neàpolis d’Empúries i el 1879 ja consta al Museu Provincial de Girona. Actualment es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, on consta amb els núms. d’inventari 1 056 (caixa) i I 057 (coberta). És fet de marbre blanc i fa 2,08 × 0,55 × 0,64 m (caixa) i 2,12 × 0,27 × 0,65 m (coberta). Caldria datar-se vers els anys 300-315.
Pel que fa a la iconografia, al frontal de la caixa, d’esquerra a dreta, hi veiem la representació de l’hivern, constituïda per una figura masculina jove amb les cames cobertes per uns pantalons cordats; sobre el cap porta un vel que li cobreix el pit, i amb la mà esquerra sosté dues aus, segurament ànecs. El segueix un bon pastor, que porta l’animal sobre les espatlles i va vestit amb una túnica manicata cincta i alicula; aquest es troba al costat d’una figura nua amb els cabells llargs i una chlamys sobre el pit, subjectada per una fíbula rodona. Té els braços trencats, de manera que no podem saber els atributs que portava a les mans, i, per tant, la seva identificació és força dubtosa; tanmateix, per la seva situació dins l’escena, podria tractar-se del geni de la primavera, o també el de la tardor, pel motiu de l’amoret situat a la dreta, que cavalca un quadrúpede (gos?, pantera?). Al centre del sarcòfag hi ha una petxina que emmarca el bust del difunt, togat, i que porta un rotlle, el qual és flanquejat per dues figures similars al segon geni, però amb ales i diadema al cap. A sota de la petxina hi ha representada l’escena mitològica de Selene i Endimió, amb la deessa baixant del seu carro per reunir-se amb el seu estimat, immers en un somni etern. A l’extrem dret apareixen tres figures més, similars entre si; les dues de l’esquerra corresponen segurament als genis de la primavera i l’estiu. Entre aquestes figures hi ha un arbre amb un petit amoret que està agafant fruits. La figura de l’extrem dret té un raïm entre els peus, cosa que la fa identificable amb el geni de la tardor. A la coberta s’observa una cartel·la central, quadrangular i anepígrafa, sostinguda per dos amorets alats i nus; a l’esquerra s’observa la verema i l’elaboració del vi, i a la dreta la recol·lecció de l’oliva i l’elaboració de l’oli. Les dues escenes són protagonitzades per amorets.
L’estil de la peça correspon a l’inici del segle IV, en els darrers temps tetràrquics, tant pel frontal de la caixa com per la coberta. Respecte a la seva iconografia, es tracta d’una peça no cristiana, com ho demostren les personificacions de les estacions i, sobretot, l’episodi de Selene i Endimió.
Bibliografia
- Botet i Sisó, 1879, pàgs. 118-122; 1896. V. pàgs. 130-136; Puig i Cadafalch, Falguera, Goday, 1909-18, vol. I, pàgs. 276-277; Wilpert, 1929-32, vol. I, pàg. 88; Gerke, 1940, pàgs. 30 i 109; Oliva, 1944a, pàg. 106; Schlunk, 1947, XXVI, pàgs. 309-312; García Bellido, 1949, pàgs. 267-272; Hanfmann, 1951, vol. II, pàg. 179; Bovini, 1954, pàgs. 24-29; Schumacher, 1977, pàg. 35; Kranz, 1984, pàgs. 53, 78, 129, 194 i 247; Claveria, 1994b; Nolla-Sagrera, 1995, pàg. 259.