Sarcòfag dels apòstols (Tarragona)

Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm. d’inv. (P) 425.

Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A. Saludes

Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm. d’inv. (P) 58. És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m.

El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com a la peça anterior, però amb les màndorles agrupades. Al centre es veu una corona vitae, amb una gemma a la part superior i una cinta que l’envolta, nuada en la part inferior, amb quatre flors als extrems; a sota hi ha quatre formes ondulades que simbolitzen els quatre rius del Paradís. El cercle central de la corona apareix buit, però és possible que originàriament tingués algun element circular com ara un crismó, o simplement una inscripció al·lusiva al difunt. Als extrems es poden veure dues figures dempeus, emmarcades per cortinatges, amb un scrinium tancat als peus, que vesteixen túnica i pallium, i porten un rotlle a les mans. La figura de la dreta té el cap força poblat de cabells i la barba curta, mentre que la de l’esquerra presenta menys cabells al cap i la barba més llarga. Aquesta diferenciació de fesomies ens fa possible identificar les figures com els apòstols Pere i Pau i, respectivament, amb les Sagrades Escriptures.

La peça es pot relacionar clarament, tant per material com per estil, amb sarcòfags com el de Leucadius o el de Khereddine a Cartago, de manera que tot fa pensar que les tres peces pertanyen a un mateix taller. Malgrat això, hem de tenir en compte certs detalls, com per exemple la major estereotipació de cossos i rostres, que en aquesta peça presenten elements com ara els ulls força més desproporcionats, com també un tractament dels plecs molt menys complex. A partir d’aquestes característiques podem concloure que el sarcòfag dels apòstols podria pertànyer a un moment més avançat del mateix taller, probablement dintre ja del segon terç del segle V.

Bibliografia

  • Serra i Ràfols, 1925b, pàgs. 220-221; Tulla, Beltran, Oliva, 1927, làm. IV-b, núm. 2; Wilpert, 1929-32, tav. 36.2, pàgs. 41-42; Poulsen, 1933, pàg. 65; Puig i Cadafalch, 1934, pàgs. 162-164; Schlunk, 1951, XXIV, pàgs. 68-87; Bovini. 1954, pàgs. 193-198; Fournet-Pilipenko, 1961, núm. 43, pàg. 104; Palol, 1961; 1967, pàg. 308; Schlunk, 1967a; 1972, pàgs. 195-196; Amo, 1979-89, vol. I, pàgs. 118-120; Rodà, 1990, pàgs. 732 i 735-736.