Resultats de la cerca

Al microscopi òptic són visibles in vivo sense cap tinció prèvia, gràcies a la refringència que presenten sobre fons negre Són anaerobis estrictes i paràsits obligats de l’home i altres animals, la qual cosa fa difícil llur cultiu experimental N’hi ha moltes espècies, patògenes per a l’home el treponema pàllid T pallidum és l’agent causant de la sífilis en l’home, directament transmissible als antropoides i als conills, T pertenue és l’agent del pian i T carateum és l’agent de la pinta

L' aortitis aguda es pot produir en el curs de malalties diverses com arteritis sistèmiques i infeccions tifus, verola, pneumònia, escarlatina, etc acostuma a ésser greu, però és rara L' aortitis crònica és deguda sobretot a la sífilis Les alteracions de les parets de l’aorta que ocasiona l’aortitis s’estableixen lentament, però poden arribar a ésser molt greus També és lenta l’aparició dels símptomes dolor retrosternal, deformació de la imatge radiològica, ofec, defalliment cardíac, etc i de les complicacions cardíaques, arterials i renals que pot comportar

Causa tot sovint hemorràgies, embòlies motivades pels coàguls sanguinis formats al seu interior i lesions dels òrgans circumdants Pot ésser congènit o consegüent a una acció patològica posterior al naixement traumatisme, sífilis, arterioesclerosi, sèpsia, etc Segons la forma que presenta hom parla d’aneurisma fusiforme, sacciforme, varicós, etc L' aneurisma dissecant , localitzat molt sovint a l’aorta, és causat per la infiltració de sang entre les túniques de l’artèria l' aneurisma arteriovenós comporta un sac aneurismàtic que comunica una artèria amb una vena l' aneurisma…

Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata

Fou professor a Berna, Würzburg, Praga, Zuric i Chicago Formulà clarament una concepció etiopatològica de la medicina en la seva obra Allgemeine Pathologie 1887-89, on presentà les malalties infeccioses com el resultat d’una lluita entre dos éssers vius el microbi i la cèllula Féu treballs sobre les infeccions traumàtiques, la pancreatitis hemorràgica, la producció experimental de la tuberculosi d’origen boví, la inoculació de la sífilis als antropoides, etc Descobridor del bacil de la diftèria, ha estat considerat un dels fundadors de la bacteriologia mèdica, juntament amb…

La laringitis aguda és generalment d’etiologia vírica, i va acompanyada d’afonia o ronquera, pessigolleig i tos seca la laringitis crònica sol ésser evolució d’una laringitis aguda mal resolta en la seva aparició intervenen diversos factors, com ara tabac, alcohol, abús de la veu, carnots nasals, etc la laringitis estridulosa és una afecció especial dels infants, caracteritzada per accessos de dispnea, tos ronca i respiració sibilant, que sobrevenen de nit Altres vegades, la laringitis pot anar associada a diverses malalties com l’angina de Vincent, la bronquitis, la pneumònia, el xarampió,…

Membre d’una família puritana, estudià medicina a Oxford i a Montpeller, estigué al bàndol de Cromwell durant la guerra civil i exercí a Londres El gran prestigi que tingué durant la vida com a clínic expert i home bo no ha minvat amb el temps la seva obra escrita com ara Observationes medicae circa morborum acutorum historiam et curationem encara es llegeix amb interès i profit Féu observacions molt completes sobre les malalties epidèmiques, la sífilis, la gota, la hidropesia i la histèria Anomenat l' Hipòcrates anglès , era prudent com aquest en la terapèutica, car també creia…

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del tractament…

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri