Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…
Els vitralls
Art gòtic
La historiografia Els estudis monogràfics sobre vidrieres són tardans, com també els intents d’integrar-ne l’evolució estilística dins la general de les arts del gòtic Dalmases – José-Pitarch, 1984 No obstant això, ja al segle XIX alguns historiadors i viatgers inclogueren en els seus escrits referències a algunes peces de vitralleria gòtica conservades a Catalunya Al llarg del segle XX s’afegiren a aquestes anotacions tot un munt de notícies disperses en articles i llibres no específics sobre la matèria Alguns diccionaris d’artistes també van incloure els mestres de vidrieres Entre totes…
Vila de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Inicialment el monestir de Sant Joan fou fundat en un lloc descampat on hi devia haver com a màxim algun camp de conreu i potser alguna família per aprofitar la fèrtil terrassa que hi havia al pla on s’havia d’aixecar la vila La fundació de la població de Sant Joan o, almenys, l’establiment d’algunes famílies amb habitació constant, sembla que començà ja avançat el segle X, o, més probablement, el segle següent El famós reconeixement de dependència del monestir que l’any 913 varen fer 475 caps de casa que vivien en 21 villes rurals o nuclis de masos escampats pel terme no testifica cap…
Sant Feliu Sasserra
Sant Feliu Sasserra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Lluçanès, a la vall mitjana de la riera de Relat.
Situació i presentació Limita al NE amb Oristà, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès i Avinyó Bages i a l’W amb Santa Maria de Merlès Berguedà Té dins el seu territori l’enclavament de Comesòlibes al S del poble, del municipi osonenc d’Oristà, i el petit enclavament de la Balma al NE, a la riera de Basí, del municipi de Prats de Lluçanès El territori té com a eix principal la riera de Relat, a la qual desguassen les de Vilaclara i de Pedrós, i s’allarga vers el SE en un apèndix entre els termes d’Oristà i de Santa Maria d’Oló, fins a tocar de la Riera Gavarresa El terme únicament comprèn el…
Ponç Andreu de Vilar, abat comendatari de Ripoll (1467-1470)
El 22 de juliol de l’any 1467, dia de Santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Ponç Andreu de Vilar – Ripoll 1489, abat comendatari del monestir de Ripoll diputat militar Galceran de Vilafreser, donzell diputat reial Jaume Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan Cusida, canonge de Barcelona oïdor militar Joan Ramon de Vergós, canceller de Vic oïdor reial Joan Desvern, ciutadà de Girona Ponç Andreu de Vilar és descrit en la ressenya històrica del monestir de Ripoll, del qual fou abat fins a la seva mort, el 1489, com…
El monestir de Sant Salvador de Breda
Art gòtic
Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es queixaven del…
Lluís Dalmau i el seu influx
Art gòtic
Lluís Dalmau i l’anhelat retorn a Catalunya d’Alfons el Magnànim El 26 de febrer de 1443 Alfons IV entrà triomfant a Nàpols, la somiada ciutat estesa entre el peu del Vesuvi i la Mediterrània Fins aleshores cap rei de Catalunya no havia emprat amb tant talent els recursos a l’erudició, els valors allusius de les imatges i l’autoritat de l’antiguitat per crear-se una aurèola de poder la fulgència de la qual enfosquís qualsevol reticència sobre la seva legitimitat i la seva condició de principe nuovo Rico, 1993, pàg 55-56 Res no havia d’envejar el trionfo napolità del Magnífic –que molts…
La ciutat de Lleida
Art gòtic
Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…
Poboleda

Poboleda, on destaca l’església parroquial de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació El terme de Poboleda, al centre del Priorat històric, limita amb els de la Morera de Montsant N i E, Porrera S i Torroja del Priorat W, i s’estén a la vall del riu de Siurana, que travessa el terme pel mig en direcció E-W El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts del massís de Montsant 604 m al puig de Salanques, 681 m al puig dels Mallols i el meridional pels vessants nord-occidentals de la serra del Molló 733 m al tossal de Porrera, al límit amb aquest municipi, serra que corre parallelament a la de Montsant, formant una sèrie de turons de…
Arnes

Arnes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, situat a la dreta del riu d’Algars, que n’és el límit occidental des del seu naixement.
Situació i presentació El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles Baix Ebre i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1100 m cal destacar la Punta Miranda, el serrall…