Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal i debutà a Viterbo el 1919 en el paper d’Arturo d' I Puritani , sota el pseudònim de Giacomo Rubini Un any després cantà Manon , de J Massenet, a Roma i el 1922 es presentà com a duc de Màntua Rigoletto al Teatro alla Scala de Milà, escenari on cantà al llarg de tres dècades En 1923-33 fou membre de la companyia de la Metropolitan Opera House de Nova York, on cantà vint-i-sis òperes al llarg de 232 representacions i on estrenà les versions americanes de Turandot 1926 i de Luisa Miller 1929 Actuà al Covent Garden de…

Durant la Segona Guerra Mundial presentà a Barcelona espectacles de revista i opereta vienesa, juntament amb Franz Joham S'establí a Barcelona, i es naturalitzà espanyol el 1949 Fou director de programes a TVE i de la sala d’espectacles Scala, de Barcelona

Format a Venècia i a Brusselles amb HScherchen, actuà en concerts per Europa i com a director de La Fenice de Venècia i de l’Orchestra Radiofonica de Milà Des del 1962 fins al 1972 fou director estable del Teatro alla Scala de Milà

Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament

Fundada pels celtes al segle V aC i important centre durant l’època romana, al segle IV dC el seu bisbat dominà gran part de la Itàlia septentrional L’artífex d’aquesta situació fou el bisbe Ambròs, promotor de la Schola Cantorum i de notables canvis en els oficis, com la recitació d’antífones, himnes i el cant de tota l’assemblea Aquests elements contribuïren a la definició de la litúrgia anomenada ambrosiana, que posseeix un cant caracteritzat per una major quantitat d’ornamentacions respecte del cant gregorià Després d’una època de decadència durant el domini dels bàrbars, Milà tingué una…

Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores

Bibliografia Complement bibliogràfic Respuesta,a la censura, o primer papel, que hizo D Joachin Martínez, Organista de Palencia, contra el que imprimió el licenciado Francisco Valls, Maestro de Capilla de Barcelona, en defensa de la entrada, y demás circunstancias del tiple segundo, que compuso en la Scala Aretina, sobre las palabras Miserere nobis , 1718

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

El 1916 debutà a la Scala de Milà L’èxit assolit a Torí 1918 amb Rigoletto li valgué la protecció de Toscanini i una carrera brillantíssima a tot el món Cantà al Liceu de Barcelona en 1930-31 i en 1941-42 Des del 1943 es dedicà al teatre i a l’ensenyament del cant

Estudià al conservatori de Milà i fins el 1929 fou director de l’Opera de Montecarlo, amb la qual estrenà el 1925 L’enfant et les sortilèges , de MRavel Posteriorment fou director invitat en nombrosos concerts arreu del món, així com de l’orquestra de la Scala Compongué l’òpera Il macigno 1917 i tres poemes simfònics