Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Michel Pignolet de Montéclair
Música
Compositor i teòric francès.
Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…
Llengua abolida (1973-1989)
Literatura catalana
Obra poètica completa de Maria-Mercè Marçal, publicada el 1989.
El volum aplega, cronològicament, els llibres Cau de llunes 1977, Bruixa de dol 1979, Sal oberta 1982, incorpora la secció Escarsers , composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai 1982, quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l’estrangera 1995, i Desglaç 1989, poemari que dona a conèixer per primera vegada Llengua abolida respon a la idea de l’autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu 1973-89, i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos 2000 Marçal respecta l’ordenació…
Antoine Thomas
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Lingüista occità.
Professor de filologia romànica a la Sorbona, és autor de nombrosos treballs de crítica textual i d’etimologia del francès i del provençal medievals Representant destacat dels neogramàtics, intervingué en polèmiques contra l’etimologia impressionista o de geografia lingüística Fou collaborador, amb Hatzfeld i Darmesteter, del Dictionnaire général de la langue française sd, però 1890-1900 Els seus Essais de philologie française 1887 i Nouveaux essais de philologie française 1904, així com els Mélanges d’étymologie française 1902 1927 són models de rigor científic i d’erudició…
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495
Enric Jardí i Casany
Historiografia
Literatura
Dret
Art
Assagista, historiador, advocat i crític d'art.
Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Nonell i altres…
, ,
procés de Nuremberg

Jutges del tribunal militar internacional del procés de Nuremberg (20 de novembre de 1945)
© United States Holocaust Memorial Museum
Història
Judici celebrat a Nuremberg per un tribunal militar internacional (britànic, francès, rus i nord-americà) contra vint-i-quatre membres del partit nazi i vuit organitzacions, acusats de crims de guerra (20 de novembre de 1945 — 1 d’octubre de 1946).
El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a…
Carlo Francesco Pollarolo
Música
Compositor i organista italià.
Vida Probablement fou alumne del seu pare, a qui substituí com a organista de la catedral de Brescia el 1676 Durant els anys següents Pollarolo ascendí ràpidament en la seva carrera musical i el 1680 substituí Pietro Pelli com a director musical a la mateixa catedral El 1690 fou escollit segon organista a Sant Marc de Venècia i dos anys més tard hi obtingué el càrrec de vicemestre de capella Des del 1691 fins al 1707 les seves òperes es representaren als principals teatres venecians, fet que li atorgà una sòlida reputació com a autor escènic A partir del 1696 fou director de l’Hospital dels…
Jaume Fuster i Guillemó
Jaume Fuster i Guillemó
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Novel·lista, guionista i traductor.
Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres…
,
polisorbat
Farmàcia
Nom genèric dels tensoactius obtinguts per separació de dues molècules d’aigua de l’alcohol hexavalent sorbitol, esterificació del sorbità resultant amb un àcid gras i etoxilació subsegüent per a fer hidròfil el producte intermedi.
Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions…
Joan Canals Farrés
Hoquei sobre patins
Porter, entrenador i directiu d’hoquei sobre patins.
Jugà al CE Noia, el Sant Josep i la SD Noia de Sant Sadurní Com a entrenador, dirigí l’hoquei de base del Noia en dues etapes 1971-86, 1990-94, el primer equip sènior femení 1983 i puntualment, el primer equip, i l’Igualada HC 1986-91 També entrenà el Vilanova i el Calafell, on es va retirà quan entrenava l’equip femení Fou president i directiu del CE Noia i un dels creadors del Torneig de l’Amistat, un dels més importants de l’hoquei de base de Catalunya Publicà Una vida de patins, sticks i molta passió, 48 temporades d’entrenador d’hoquei patins 2018