Resultats de la cerca

Vida Entrà al Conservatori de Moscou el 1925, on fou alumne de N M’askovskij i A Goldenweiser Des del 1932 hi impartí classes, i el 1939 obtingué la càtedra de composició Situat entre l’Associació Revolucionària de Músics Proletaris i la de Música Contemporània, de concepcions oposades a l’anterior, finalment reclamà una nova associació que apliqués el marxisme leninisme a l’art i marqués el paper social de l’artista Formà part, des de la seva creació el 1938, del Comitè Organitzador de la Unió de Compositors, de la qual fou membre de la presidència i després secretari Fou redactor en cap de…

Vida El 1952 s’installà al Brasil amb la seva família i dirigí el seu primer film, el curt A paixao do Aleijadinho 1963, que obtingué el primer premi al Festival de Salvador de Bahia A continuació es formà tècnicament a través de la UNESCO a Rio de Janeiro 1962-63, com a collaborador del suec Arne Sucksdorff, tot practicant la fotografia i la realització cinematogràfica Rodà un parell de curts amb Fernando Campos 1966 i organitzà una cooperativa a Rio de Janeiro, que produí la sèrie de tres episodis Com vai, vai bem 1968, dels quals en dirigí un Després feu films d’autor com ara Vida e morte…

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas…

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i…

Després d’estudis inacabats de filosofia i arquitectura, treballà en ocupacions diverses i, finalment, seguí cursos de cinematografia a l’Escola d’Arts Escèniques de Praga Autora de diversos curtmetratges, esdevingué un dels màxims valors del nou cinema txec dels anys seixanta, juntament amb Miloš Forman i Jiri Menzel El seu primer llargmetratge fou  O necem jiném ‘Dues vides’, 1963, al qual seguí  Sedmikrásky ‘Les margarides’, 1966, un cant a la llibertat que és considerat la seva obra principal, prohibit durant més d’un any a l’antiga Txecoslovàquia Després d’ Ovoce stromu rajských jíme ’…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

El període d’esplendor de la música holandesa coincidí amb la unió política i cultural amb Flandes aquesta part dels Països Baixos juntament amb Valònia i el nord de França tingué un paper predominant en la vida musical als segles XV i XVI Holanda tingué dues grans figures musicals Jacob Obrecht i Jan Pieter Sweelinck Als segles XVII i XVIII la vida musical d’Holanda fou activa gràcies a estrangers com Vivaldi i Locatelli, i a l’activitat editorial Amb motiu de la independència aparegué una música nacional amb Alphons Diepenbrock 1862-1921, Johan Wagenaar 1862-1941, que deixà música simfònica…

Ideat i fundat per l’activista cultural Pere Camps, que n'és el director, inicialment se centrà en establir un espai permanent per a la cançó d’autor al barri barceloní de Sants La primera edició oferí només vuit concerts, tots a les Cotxeres de Sants, però amb els anys tingué un creixement continu fins a consolidar-se Des dels primers anys del segle XXI programa prop d’un centenar d’actuacions en diversos locals de la ciutat Luz de Gas, Harlem Jazz Club, Barcelona Teatre Musical, l’Auditori, etc i d’altres municipis com L’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Sant Boi de Llobregat i Viladecans…

Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…

Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…