Resultats de la cerca
Es mostren 1407 resultats
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
masmudina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda musulmana d’or, de valor d’un dinar, encunyada pels almohades (que eren de la tribu berber dels masmudes, d’on prové el nom).
Les masmudines tingueren una àmplia circulació pels regnes cristians A Catalunya apareixen documentades des del 1174 i, igualment com en el cas dels mancusos, hom en troba emissions cristianes, dites masmudines contrafetes o imitades Consta que se'n fabricaren a Lleida i a Mallorca i que Jaume I concedí, el 1272, franquícies i salconduits a fabricants de masmudines La circulació de dobles masmudines o dobles dinars almohades originà que també a Castella fossin encunyades les dobles i que la masmudina senzilla fos coneguda també amb el nom del semidobla almohade
barbershop singing
Música
Estil de cant popular, per a veus masculines sense acompanyament, bé que esporàdicament amb banjo, sorgit als EUA al final del segle XIX.
Malgrat el seu nom, no és clar que els seus orígens només vagin lligats a la música d’entreteniment practicada a les barberies de l’època, música que alguns prefereixen anomenar barbershop music Es caracteritza pel moviment parallel de les veus, normalment quatre, i per la seva harmonia, plena de successions d’acords de sèptima, de sexta augmentada, o amb sextes afegides, i d’acords cromàtics de pas La forma sol ser senzilla i plena de repeticions en eco Al principi del segle XX notà la influència dels ritmes sincopats del ragtime
gimnàs
Esport
En el món antic, lloc públic destinat a les lluites i altres exercicis corporals.
A l’època homèrica el gimnàs era una pista senzilla o una àrea coberta de sorra Amb el temps evolucionà i es convertí, a la segona meitat del segle IV aC, en un veritable conjunt arquitectònic, l’element més important del qual era la palestra L’escriptor Vitruvi descriví les diverses parts del gimnàs, que hom pot veure, encara actualment, a Olímpia El conjunt d’edificis esportius d’aquesta ciutat és potser l’exponent més fidel de la descripció vitruviana A Roma, el gimnàs experimentà una transformació radical i donà origen a les termes
Santa Maria de Ràfels
Art romànic
Es tracta de l’església parroquial del poble de Ràfels, situat al peu de la serra de Sant Rafel La demarcació de Ràfels formava part del gran terme del castell de Mont-roig, i per tant seguí les seves vicissituds històriques La seva església és documentada des del 1232 i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou refeta a la fi del segle XIV, amb la construcció d’un edifici d’una sola nau, amb una façana llisa coronada per una senzilla espadanya
Mary Pickford
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica canadenca.
La imatge senzilla i ingènua que donà amb les seves interpretacions, i que li valgué una popularitat universal els anys vint, amagà una intelligència viva i desperta per als negocis i que la portà a fundar l’any 1919, juntament amb Charles Spencer Chaplin , David Wark Griffith i Douglas Fairbanks amb qui estigué casada, la productora United Artists Corporation El 1929 rebé l’Oscar per la seva labor a Coquette Actuà també a The Little Teacher 1909, The Little American 1917, Heart o'the Hills 1919, Little Lord Fauntleroy 1921, Rosita 1923 i Sparrows 1929
Associació Bíblica de Catalunya
Entitat que agrupa els estudiosos catalans de la Bíblia.
Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”
Vicenç Corominas i Prats
Literatura catalana
Comediògraf i traductor.
Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ” 1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI
dolmen
El dolmen de la Roca d’En Tori, prop de Can Boquet, a Vilassar de Dalt
© Fototeca.cat
Prehistòria
Tomba megalítica de qualsevol tipus (megàlit).
Generalment és composta d’una pedra plana posada sobre dues o més pedres verticals, de planta senzilla amb tendència rectangular, sense additaments S'oposa a galeria coberta, sepulcre de corredor, etc El terme, del francès dolmen , està documentat per primera vegada el 1868 Sembla que el seu origen prové dels termes bretó taol ‘taula’ i men ‘pedra’, o potser del còrnic tolmên ‘forat de pedra’, per les enormes roques foradades de Cornualla Uns altres noms populars catalans per a designar el dolmen són taula taula dels Lladres , del Port de la Selva, caixa, arca , etc