Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
estil heroic
Música
Conjunt de característiques que reuneixen les obres (especialment als segles XVIII i XIX) o els passatges musicals que, de manera explícita o no, fan referència a una narració de tipus èpic o exalten accions he roiques.
Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’esmentada obra de…
simfonia concertant
Música
Gènere orquestral desenvolupat durant les dècades anteriors i posteriors al canvi del segle XVIII al XIX, caracteritzat per la barreja dels llenguatges simfònic i concertant.
Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a una veritable…
Giorgio Strehler
Música
Director d’escena italià.
Es formà amb Gualtiero Tumiati a l’Accademia dei Filodrammatici de Milà, on es graduà el 1940 Després de fer d’actor en diverses companyies itinerants, el 1947, juntament amb Paolo Grassi, fundà el Piccolo Teatro de Milà, el primer teatre italià de gestió pública Després d’una primera etapa en què es presentaren més de deu espectacles l’any, a partir del 1955 optaren per les grans produccions de clàssics del teatre contemporani, com L’hort dels cirerers , d’A Cekhov, o Els gegants de la muntanya , de L Pirandello, algun dels quals presentats a Barcelona Del 1983 al 1990 dirigí el Théâtre de l…
Schott
Música
Família alemanya d’editors musicals.
Fou fundada per Bernhard Schott 1748-1809 a Magúncia el 1770 o el 1780 -l’opinió dels estudiosos està dividida sobre aquest fet- Bernhard Schott publicà arranjaments per a piano i per a altres instruments d’òperes conegudes, entre les quals El rapte del serrall 1785 i Don Giovanni 1791 També es dedicà a la música de saló, especialment durant els anys noranta Els seus fills, Johann Andreas 1781-1840 i Johann Joseph 1782-1855, donaren un nou impuls a l’empresa adquirint altres editorials musicals i ampliant l’oferta A més, establiren sucursals en diferents ciutats europees, com…
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…
Dalmau González i Albiol
Música
Tenor català.
Inicià els seus estudis musicals i de cant a la Schola Cantorum del seu collegi de Girona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori del Liceu —amb G Price— i al Conservatori Municipal de Barcelona, i posteriorment amplià la seva formació a Salzburg amb A Augér, P Schilhawsky i A Dermota Entre els anys 1972 i 1975 guanyà diversos premis a Barcelona i Salzburg Guanyador del primer del concurs de cant Francesc Viñas 1972, la temporada 1972-73 debutà al Gran Teatre del Liceu i el 1977 hi interpretà Parisina d’Este , de Donizetti, amb Montserrat Caballé Posteriorment hi ha…
Peter Schreier
Música
Tenor i director d’orquestra alemany.
Fill d’un director de cor i organista, absorbí ja d’infant l’obra de JS Bach a través del mestratge patern, identificació que demostrà més tard en les interpretacions, considerades modèliques, de les passions segons sant Mateu i sant Joan, així com de les cantates Estudià cant amb professors particulars, posteriorment es graduà a l’escola superior de música de Dresden, i el 1959 entrà a formar part de la companyia de l’òpera de la mateixa ciutat Debutà el 1961 amb Fidelio , de L van Beethoven, a l’Òpera Estatal de Dresden, i el 1963 s’incorporà a l’Òpera de Berlín, on el mateix any aconseguí…
,
Hans Neuenfels
Teatre
Música
Director teatral alemany.
Corifeu de la generació del 68, es donà a conèixer amb muntatges provocadors i anàrquics a Viena, Trier, Krefeld i Heidelberg Entre els seus treballs més controvertits cal esmentar Marat/Sade , de Weiss 1968 la revista futbolística Zicke-Zacke ‘Ziga-Zaga’, 1969, de Terson Dantons Tod ‘La mort de Danton’, 1969, de Büchner, i Fräulein Julie ‘Senyoreta Júlia’, 1970, de Strindberg En 1986-90 assumí la direcció de la Volksbühne Berlín S’inicià com a director d’òpera el 1974 amb Il trovatore a l’Òpera de Nuremberg, triomfà a Stuttgart amb Entführung aus dem Serail ‘El rapte del Serrall…
Maria Callas
Música
Soprano nord-americana d’origen grec, de nom originari Cecilia Sofia Anna Maria Kalogerópoulos.
Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i…
baix
Música
Cantant masculí amb la veu més greu de totes, amb una extensió del fa1 al mi3, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista.
El primer ús de la veu de baix de què es té constància és en els organa del segle IX, on una veu greu havia de cantar una quinta o una octava per sota la vox principalis per a aconseguir una sonoritat més plena Fins a la segona meitat del segle XIV, les parts greus de la polifonia, de la qual molt sovint portaven el cantus firmus , corresponien a una tessitura de tenor greu, cosa que ha fet suposar un cert oblit o menyspreu de la veu de baix A partir d’aquesta data el paper de suport de l’edifici harmònic s’assignà a una sola línia, anomenada contratenor bassus En les composicions de…