Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Sant Jaume del Cós (Tavèrnoles)
Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Savassona Fou una sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles, per passar després a una simple capella rural L’església és documentada a partir de l’any 1091, quan feia poc que s’havia construït L’any 1162 és esmentada com a Sant Jaume de Cursu L’església era un alou de la canònica de Vic i tant l’església com els seus béns depenien dels canonges vigatans La principal notícia d’aquest temple és la seva dotació i construcció consta en ella que Berenguer Ató la feu construir i la dotà amb béns propis L’edifici…
Sant Genís de Taradell
Art romànic
Situació Planta, a diversos nivells i a escala 1200, del campanar J Sarri Situada al mig de la vila de Taradell, formant part del conjunt parroquial, amb la capella de Santa Llúcia i el castell dels Vilademany, l'església de Sant Genís de Taradell determina aproximadament el nucli de Taradell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 40,8 —y 36,4 31TDG 408364 Des de Barcelona per la N-152 de Barcelona a Puigcerdà, en arribar a Tona cal agafar la carretera de Balenyà i des de Balenyà la carretera directa a…
Sant Serni de la Pedra (la Coma i la Pedra)
Art romànic
D’aquesta església parroquial, amb culte encara avui, tenim notícies de molt antic El bisbe d’Urgell Galderic, aprofitant la reconquesta i la repoblació de la vall de Lord, que entre els anys 872-878 dugué a terme el comte Guifré el Pelós de Barcelona i Urgell, reféu l’organització parroquial per a la Pedra i altres esglésies obtingué uns drets que, més tard, usurpà el comte Sunifred II, fill de Guifré el Pelós Fou vers l’any 948, que el bisbe Gisad II reclamà la restitució dels drets usurpats per Sunifred, acudint al dret de possessió que demostrà en una relació detallada i exhaustiva de…
Sant Pere de l’Arç o Sant Pesselaç (Calonge de Segarra)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…
Castell de Lloret de Mar
Art romànic
Situació Vista aèria dels vestigis del castell de Lloret, molt restaurats, del castell, que es dreça sobre un penyasegat i correspon a l’esquema més clàssic de castell medieval TAVISA Al punt més alt d’un altell de 67 m d’altitud sobre el nivell del mar que separa la població de Lloret de la platja de Fenals hi ha les restes d’una fortificació medieval Des de la seva posició albirem perfectament a més de l’àrea propera al nucli de Lloret, el castell de Sant Joan de Blanes, que forma part d’una mateixa línia de fortificacions Mapa L39-14366 Situació 31TDG857160 Una de les possibles vies per…
Sant Pere de Sestui (Gerri de la Sal)
Art romànic
L’església de Sant Pere de Sestui sols apareix en la documentació l’any 949, amb motiu de la seva consagració D’aquesta església, que es devia situar al pla de Corts, Ignasi M Puig i Ferreté sosté que és una reconstrucció de l’antiga església de Sant Pau d’Estanyol, basant-se en la butlla d’Alexandre III del 1164, a favor de Gerri, en la qual s’esmenta l’església de Sant Pau i Sant Pere in Cortis , referència al lloc de Montcortès Pel context d’aquest document sembla més aviat que Sant Pau i Sant Pere són dues esglésies diferents El que sí que sembla factible és que Sant Pere in Cortis sigui…
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
Vila medieval de Vilafranca del Penedès
Art romànic
La vila Vista aèria del nucli antic de la ciutat, on destaca l’església parroquial de Santa Maria ECSA - J Todó Diversos estudis i excavacions han determinat l’existència de nombrosos poblaments pel voltant de Vilafranca, des del neolític i l’època ibèrica fins a la dominació romana D’aquí que alguns historiadors han intentat confirmar el pas de la Via Augusta romana per Vilafranca i identificar Antistiana amb el nucli originari de la vila Tot i que aquesta determinació no ha estat possible, l’existència de nuclis de població des de temps reculats es justifica per la situació central de la…
Vila medieval de Moià
Art romànic
La vila de Moià sorgí entorn d’una església i un palau que eren el centre d’un alou comtal aprisiat pel comte Guifré el qual dotà la primitiva església de Santa Maria de Moià, que fou consagrada el 939 pels bisbes Jordi de Vic i Guilarà de Barcelona, a precs del comte Sunyer i del seu fill Ermengol, comte d’Osona Ambdós comtes confirmaren les donacions del comte Guifré i en feren d’altres, mentre que el bisbe Jordi de Vic subjectava a la parròquia de Moià diverses esglésies anomenades Sant Feliu de Rodors, Sant Pere de Ferrerons, Santa Coloma de Sasserra, Sant Andreu de Castellcir, Sant…
La moneda vescomtal de Cardona-Calaf
Art romànic
Notícia històrica Segell de la família vescomtal de Cardona amb la figura del vescomte a cavall I amb llança, motiu semblant al que trobem en la moneda vescomtal de Cardona A M Balaguer L’allunyament respecte dels sobirans carolingis i la independització en definitiva dels comtats catalans, un procés que es produí al llarg del segle X, feu aparèixer tot un estol d’encunyacions monetàries comtals i episcopals i una sola de vescomtal la del vescomte de Cardona Cal recordar que aquest vescomte ho era del comtat d’Osona, però en adquirir la senyoria sobre el castell de Cardona el 986, el nom de…