Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
economia urbana

Economia urbana. Proposta de Y.Krawchuck d’ordenació regional en una colonització per a 1,5-2 milions d’habitants a l’URSS (1, centre per a 0.5-1 milió d’habitants; 2 i 3, ciutats satèl·lits agroindustrials; 4, agrogoroda; 5, habitatges i indústria; 6, indústria pesant; 7, indústria lleugera; 8, distribució i comerç; 9, grans nusos de comunicacions; 10 aeroports
© Fototeca.cat
Economia
Geografia
Branca de la ciència econòmica dins l’economia espacial (espai) que analitza les relacions socials de producció i distribució específiques que s’originen en el marc de les aglomeracions urbanes i n’extreu lleis generals.
Definida la ciutat com el conjunt d’un mercat local de treball, una àrea puntual de serveis i un mercat de sòl urbà, l’economia urbana analitza, doncs, les condicions de la reproducció de la producció i de la força de treball habitatge, transports, sanitat, ensenyament, informació, etc El creixement de les ciutats durant la primera etapa industrialitzadora i les altes taxes de mortalitat de la classe obrera, que posaren en perill la reproducció de la força de treball, marcaren l’inici de l’anàlisi de les condicions de vida dels treballadors per part dels metges higienistes higienisme, de la…
municipalització
Dret administratiu
Procediment previ per a la gestió directa de serveis de caràcter econòmic, mercantil o industrial per part dels municipis.
Pot establir-se en règim de monopoli o de lliure competència Es poden municipalitzar sense monopoli els establiments de forniment d’articles alimentaris o de primera necessitat, habitatges, pòsits, institucions de crèdit i d’estalvi i espectacles públics La llei de règim local de l’Estat espanyol preveu la municipalització amb monopoli de l’aigua, l’electricitat, la recollida i l’aprofitament d’escombraries, les clavegueres, les llotges, els mercats, els escorxadors, les cambres frigorífiques i les pompes fúnebres Els serveis municipalitzats poden ésser prestats per mitjà de gestió directa,…
Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…
La col·lectivitat Rivière
Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…
Partit Obrer d’Unificació Marxista
Política
Partit polític de caràcter comunista autònom, no integrat a la Internacional Comunista, nascut a Barcelona el 29 de setembre de 1935 de la fusió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista.
Els principis bàsics de la unificació foren la lluita per la revolució democraticosocialista mitjançant la presa del poder per la classe obrera i la instauració transitòria de la dictadura del proletariat la formació d’un front únic dels treballadors a través de l’Aliança Obrera i l’atracció o neutralització de la petita burgesia i dels camperols la unificació sindical i la formació d’un sol partit marxista S’oposà a la política de front popular, tot i que signà els pactes electorals de Front Popular i de Front d’Esquerres de Catalunya pel qual obtingué acta de diputat el seu secretari…
Alimentació 2011
Alimentació
Nou estudi de prevalença d’obesitat infantil Els estudis han revelat que existeix un dèficit en la ingesta d’hidrats de carboni i un excés de proteïnes i greixos © Fototecacat L’estudi ALADINO ALimentación, Actividad física, Desarrollo INfantil y Obesidad , portat a terme en el marc de l’Estratègia NAOS del Ministeri de Sanitat, va revelar que l’excés de pes en la població infantil espanyola s’ha estabilitzat Tot i així, el 45,2% dels nens i les nenes d’entre sis i deu anys pateixen sobrepès 26,1% o obesitat 19,1% Les noves dades s’han extret de l’avaluació de 7923 infants, un nombre…
Família i canvi social
L’anàlisi de canvis estructurals, perquè tingui garanties de rigor, exigeix, entre altres coses, estudiar períodes de temps prou llargs per a poder considerar la globalitat del procés en una unitat significativa, i prou distanciats de la mirada de l’observador respecte dels fets per a descobrir si el procés de canvi tenia alguna sorpresa preparada amb relació a les seves conseqüències immediates La història també té les seves ironies, i els canvis socials generalment comporten conseqüències no previstes que solen trastocar els punts d’arribada buscats o esperats En aquest sentit, un període d…
Hugo Rafael Chávez Frías

Hugo Rafael Chávez Frías
© Agencia Cinco
Política
Polític i militar veneçolà.
Fill de mestres, es formà a l’Acadèmia Militar 1975 ascendí a tinent coronel el 1990 El 1982 fundà el Movimiento Bolivariano Revolucionario MBR-200 Empresonat en 1992-94 per un intent de cop d’estat, el 1994 fundà el Movimiento V República i el 1998 guanyà les eleccions a la presidència del país Ja en el càrrec, elaborà una nova constitució, aprovada en referèndum el 1999, que dotava la presidència d’amplis poders i fixava la convocatòria d’unes noves eleccions presidencials el 2000, que novament guanyà El seu populisme i la intervenció en el sector petrolier li valgueren un ampli suport dels…
Infància i pubertat
La infància és el període de la vida que abasta des del naixement fins a la pubertat És una etapa de la màxima importància per a la vida de la persona, ja que és en aquesta època quan se’n forja tant el cos com la ment, la qual cosa, òbviament, en condicionarà el futur Per aquesta raó, totes les atencions que es dediquin al petit tenen una rellevància extrema, i es considera fonamental que els pares i les altres persones que en tinguin cura estiguin suficientment informats de les seves necessitats, la cura que requereix, l’evolució del seu desenvolupament i els signes que indiquen una…
Cent anys de vida quotidiana
Es pot parlar d’unes pautes de vida quotidiana comunes a tots els habitants de Catalunya Què tenen en comú, per exemple, les vides del pagès del delta de l’Ebre, el cambrer del Raval de Barcelona, el pescador de Roses, la venedora de carn del mercat de Santa Caterina de Barcelona o la professora d’anglès de l’institut de Vic Aparentment, no tenen cap lligam ni connexió Es lleven a hores diferents, mengen a hores diferents, treballen en coses dissemblants i el seu lleure és diferent com podem dir que formen part d’una mateixa cultura Al llarg d’aquest text s’intentarà posar de manifest si…