Resultats de la cerca

El 1930 es graduà en enginyeria i feu amistat amb Brežnev El 1940 ingressà al PCUS Després de treballar com a gerent en la indústria 1947-50, el 1955 fou nomenat viceministre d’indústria i els anys seixanta participà en el Gosplan Posteriorment, fou successivament vicepresident del Consell de Ministres 1965, vice-primer ministre amb Kosygin 1976, al qual succeí el 1980, un any després d’esdevenir membre del politburó Dimití el 1985, pocs mesos després que Mikhail Gorbačov accedís a la presidència

Antic oficial tsarista, collaborà en l’organització de l’Exèrcit Roig Durant la Segona Guerra Mundial prengué part en la batalla de Stalingrad actual Volgograd el 1942 i l’any següent alliberà Stalino actual Donec'k Al capdavant de l’exèrcit del sud, alliberà Romania, Bulgària i Iugoslàvia i avançà en territori austríac fins a trobar-se amb l’exèrcit nord-americà Fou nomenat cap de les tropes soviètiques d’ocupació a Àustria

És un dels més coneguts a l’Occident a causa del seu inconformisme Estudià a l’Institut Gor'kij de Literatura La seva primera novella Studenty ‘Estudiants’, 1950, guanyà el premi Stalin el 1951 Treballà també com a periodista i aquesta professió donà el tema de la novella Utolaja žaždu ‘Apagant la set’, 1963, sobre la construcció del canal del Karakum La major part de la seva obra durant els anys seixanta fou publicada en la revista Novij Mir Les seves darreres novelles Obmèn ‘El bescanvi’, 1969, Predvaritel’nje rezultaty ‘Resultats preliminars’, 1970, Dolgoje pošcǎnje ‘El llarg adeu’, 1971…

Lluità en l’exèrcit tsarista com a tinent de reserva i s’adherí a la revolució de 1917 Al principi collaborà estretament amb Molotov i durant tota la seva trajectòria fou un fidel seguidor de Stalin Nomenat general de l’exèrcit roig 1932, el 1942 dirigí les operacions de Stalingrad juntament amb Zukov L’any següent fou promogut a mariscal i ocupà el càrrec de cap d’estat major El 1945 dirigí la campanya de Manxúria En 1949-53 substituí Bulganin en el càrrec de ministre de defensa i, posteriorment, a la mort de Stalin fou rellevat per Bulganin en el càrrec i nomenat viceministre de defensa…

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966

Membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des del 1907, treballà en els serveis de seguretat des del 1930 Essent comissari del poble per als afers interiors en el NKVD, tingué lloc el primer procés de Moscou, en el qual foren condemnats i executats Kamenev i Zinov'ev, entre altres El 1936 fou destituït acusat d’incapacitat de desemmascarar els trotskistes zinovievistes, i fou jutjat ell mateix en el darrer procés del 1938 Fou executat i reemplaçat per NI Ježov

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Gràcies a Stalin accedí al Comitè Central del Partit Comunista de l’URSS el 1934, al Comitè Executiu del Komintern el 1935 i passà a relevar GG Jagoda en la direcció del NKVD el 1936 Presidí les grans purgues dels anys 1937-38 processos de Moscou , període que és conegut pel nom de ježovčina Substituït per LP Berija 1938, Ježov fou responsabilitzat dels excessos de 1937-38 i desaparegué el 1939

Serví a l’exèrcit del tsar, i el 1917 s’uní als bolxevics Combaté els exèrcits contrarevolucionaris de Kolčak Fou comandant de les forces soviètiques a l’Extrem Orient 1922-38 Conseller militar de Sun Yat-sen 1924-25 i de Chiang Kai-shek, fou depurat per Stalin

Fill d’un obrer metallúrgic, a vint anys fou vicepresident del soviet rural dels Urals 1927-30, el 1931 s’adherí al PCUS i el 1937 entrà dins el comitè regional de Dniprodzeržyns’ke Durant la Segona Guerra Mundial ascendí a coronel 1941 i a major general 1943, i esdevingué comissari polític del IV front d’Ucraïna 1942-45 El 1950 fou nomenat primer secretari del comitè central del partit comunista de la República de Moldàvia Membre del comitè central del PCUS 1952, en fou secretari diverses vegades 1952-53 1956-60 1963 Entrà al praesidium el 1957 Del 1960 al 1964 i del 1977 al 1982 fou…