Resultats de la cerca
Es mostren 173 resultats
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
Manuel Ortínez i Mur
Política
Empresari i polític.
Doctor en dret i professor mercantil, començà la seva activitat professional en les indústries tèxtils de la seva família Posteriorment fou director del Banc de Bilbao a Barcelona 1961-65, de l’Instituto de la Moneda Extranjera 1965-71 i de la filial d’Hispano Olivetti a Espanya 1971 Els darrers anys actuà com a representant de la Unió de Bancs Suïssos a Espanya Prengué part en les negociacions amb el govern d’Adolfo Suárez per al retorn del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, a l’octubre del 1977 Restablerta la Generalitat, fou conseller de…
anabaptista
Cristianisme
Cristià que nega l’eficàcia del baptisme administrat als infants abans de l’ús de raó i exigeix de rebatejar els adults que foren batejats de petits.
Els anabaptistes són hereus dels moviments “espirituals” de l’edat mitjana llur origen històric és complex N'aparegueren diversos grups al començament de la Reforma protestant, entre els quals cal remarcar Thomas Münzer i els profetes de Zwickau a Alemanya els anabaptistes suïssos i alemanys que feren la primera professió de fe a Schleitheim 1527, els mennonites o deixebles de Menno Simons, un frisó que restaurà l’ortodòxia dels anabaptistes mennonita Representaven un moviment espiritualista, de pietat i mística, més que no pas teològic o pròpiament doctrinal comunitat de béns,…
Helmut Pampuch
Música
Tenor alemany.
Estudià cant al Conservatori de Nuremberg, on fou deixeble de W Domgraf-Fassbänder Debutà el 1963, a Valentin Husmann, i posteriorment formà part de la companyia d’òpera de diversos teatres alemanys L’any 1973 fou contractat per l’Òpera de Düsseldorf-Duisburg Reconegut intèrpret wagnerià, destacà especialment en el paper de Mime L’or del Rin , Sigfrid , que interpretà amb èxit en diversos escenaris alemanys, suïssos i francesos El 1978 debutà al Festival de Bayreuth, on es presentà en anys successius amb papers secundaris, a més del de Mime, i on cantà regularment fins al 2000…
Tödi
Muntanya
Muntanya dels Alps suïssos, al sector centreoriental, als Alps de Glarner (3 623 m).
Al vessant septentrional neix el Linth, tributari del Walersee
colonització de Sierra Morena
Història
Colonització agrícola realitzada des del 1767 (regnant Carles III i amb els governs d’Aranda i de Campomanes) en l’eix determinat pel camí ral de Madrid a Andalusia, entre Despeñaperros i Bailèn.
El conjunt rebé el nom de Nuevas Poblaciones de Sierra Morena n'era el centre La Carolina altres pobles importants Navas de Tolosa, Guarromán, Santa Elena i Carboneros El nucli inicial de colons era format per bavaresos i suïssos catòlics posteriorment s’hi afegiren gallecs, murcians i també valencians i catalans Cada família rebé un lot de terra El finançament s’efectuà amb els béns de la Companyia de Jesús Malgrat les dificultats, el 1770 hi havia gairebé 7 000 colons en 15 pobles i 50 llogarets i uns inicis d’industrialització L’experiència s’acabà el 1775 El fur particular de…
caçador | caçadora
Militar
Soldat d’infanteria o de cavalleria pertanyent a batallons o regiments lleugers.
El nom fou usat per primera vegada durant el s XVIII a Prússia, en crear Frederic II 1740 uns cossos especials amb guardes forestals, com a tiradors selectes, que adoptaren l’emblema del corn Estesos vers el 1800 per Europa, durant la guerra del Francès foren organitzats als Països Catalans cossos de caçadors el 1808 la Junta Superior del Regne de València creà, entre altres unitats, un Regiment de Caçadors Voluntaris de València , i el 1811 la Junta Superior del Principat organitzà a Manresa, amb l’exèrcit dispers després de la pèrdua de Tarragona, el Batalló de Caçadors Voluntaris de…
Johannes Jacobus Neeskens
Futbol
Futbolista i entrenador.
Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1974 procedent de l’Ajax d’Amsterdam, tricampió d’Europa 1971, 1972, 1973 Migcampista, ben aviat es convertí en ídol de l’afició blaugrana pel seu coratge i entrega Amb el Barça jugà cinc temporades 1974-79 en un total de 219 partits, 140 de Lliga fou campió de la Copa del Rei 1978 i de la Recopa d’Europa 1979 Al final d’aquella temporada marxà a jugar al Cosmos de Nova York fins el 1984 Tornà a Holanda i jugà al FC Groningen, i després al Fort Lauderdale Sun USA i als clubs suïssos FC Baar i FC Zug Fou quaranta-nou vegades internacional amb…
Huldrych Zwingli
Història
Reformador suís.
Estudià a Berna 1497, a Viena 1498 i a Basilea 1502, en contacte amb els humanistes fou mestre en arts 1506 Sacerdot 1506, fou rector a Glaris 1506-16 i a Einsiedeln 1516-18 i canonge de la catedral de Zuric 1521-22 Després de conèixer les 95 tesis de Luter, també ell protestà contra la predicació de les indulgències 1518 Influït pel pensament de Luter, inicià 1520 la predicació de la Reforma, començant per combatre l’enrolament de soldats suïssos en els exèrcits estrangers, sobretot entre la guàrdia pontifícia, i n'obtingué la prohibició pel consell de Zuric 1522 s’oposà després…
Willi Schuh
Música
Musicòleg i crític suís.
Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller de la rosa…