Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
depuració plasmàtica
Biologia
Volum de plasma, expressat en ml/min, que ha estat depurat d’una substància determinada pel ronyó o per un altre òrgan, en una unitat de temps.
Segons la fórmula que en el ronyó hom pot expressar per en què DP u és el volum de plasma depurat per unitat de temps ml/min P x , la concentració plasmàtica d’una substància determinada g/l O x , la concentració en orina de la substància estudiada g/l i VO u , el volum d’orina per unitat de temps ml/min Com que l’acció més important del ronyó és la de depurar el plasma de les substàncies innecessàries, la mesura de la depuració d’aquestes substàncies és un bon mètode per a valorar la funció renal Hom empra especialment la depuració plasmàtica de la creatinina, que normalment és de 125…
hormona

Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció interna, i l’…
vapor
Física
Dit de la fase gasosa d’una substància que és a una temperatura inferior a la temperatura crítica.
Bé que correntment hom anomena vapor el gas que és pròxim a la condensació o el que correspon a la fase gasosa d’una substància que, en les condicions habituals de pressió i de temperatura, és també en estat sòlid o líquid, com és ara l’aigua, des del punt de vista d’estat d’agregació vapor i gas són una mateixa cosa
dissolució
Química
Procés pel qual una substància (el solut) es dispersa en una altra substància (el dissolvent) i dóna un sistema homogeni anomenat solució
.
Aquest procés de dispersió del solut té lloc segons un o uns quants dels mecanismes següents per reacció química amb el dissolvent, formant una nova substància, per reacció química amb el dissolvent, formant un solvat , i per dispersió simple El primer cas es dóna quan el dissolvent interacciona el solut trencant alguns enllaços i formant noves substàncies com en la dissolució dels metalls en àcids, formant sals, o en la dels anhídrids en aigua, formant àcids El segon cas implica també reacció, la de solvatació anomenada, en les solucions aquoses, hidratació , que dóna solvats constituïts per…
assaig clínic
Medicina
Avaluació experimental d’una substància o medicament mitjançant administració o aplicació a éssers humans.
Hom el duu a terme per tal d’estudiar-ne els seus efectes farmacodinàmics i la seva metabolització en l’organisme humà per a establir-ne l’eficàcia terapèutica, profilàctica o diagnòstica i per a conèixer-ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat La selecció dels criteris amb què hom l’efectua dóna lloc a diverses modalitats en l' assaig clínic obert no hi ha un grup de control, per contraposició a un assaig clínic controlat en l' assaig clínic sense emmascarament la substància administrada és coneguda tant pels subjectes com per l’observador i l’analista…
carrall
Odontologia
Substància groguenca, de natura calcària, dura i molt adherent, que s’acumula a la cara interna de les dents.
És un irritant responsable de l’inici de malalties gingivals gingivitis El carrall —anomenat també tosca dentària o niell — és format per cristalls de calci placa dental impregnada d’ions de calci i fosfats dipositats sobre una estructura reticular d’hidroxilapatita i per substància orgànica representada per bacteris filamentosos i cèllules epitelials descamades És causat bàsicament per una manca d’higiene dental
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap altre de líquid…
espectre beta
Física
Espectre d’energia de les partícules β contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre continu.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules β de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules β, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
espectre alfa
Física
Espectre d’energia de les partícules α contingudes en la radiació emesa per una substància radioactiva; és un espectre discret.
El coneixement d’aquest espectre permet de classificar les partícules α de la radiació segons el valor de llur moment lineal o energia cinètica La separació del feix de partícules α, emeses per la substància radioactiva, en diferents feixos, caracteritzats cadascun d’ells per un determinat valor del moment lineal o de l’energia cinètica, és assolida mitjançant un espectròmetre magnètic
transparència
Física
En el camp de la mecànica clàssica i respecte a una radiació electromagnètica (en general la llum) que incideix en una substància, inversa de l’opacitat, és a dir, relació entre la intensitat de la radiació que travessa la substància (It ) i la intensitat de la radiació incident (Io ); s’escriu T=It/ Io
.
Per a una substància determinada, la transparència és funció de la longitud d’ona de la radiació incident