Resultats de la cerca

De natura corticoesteroide, té funcions antiinflamatòries i immunosupressores i és emprat en el tractament de malalties immunològiques, l’asma, la insuficiència corticoadrenal, quadres allèrgics i malalties neoplàstiques, sobretot les de tipus hematològic La seva concentració a la sang és regulada per l’hipotàlem i la hipòfisi mitjançant un sistema que inclou l’hormona adrenocorticotròpica És un factor important en la regulació del metabolisme dels greixos, els hidrats de carboni, les proteïnes i el sodi i el potassi Aplicat a grans dosis i per períodes prolongats pot causar retenció de sals…

Deriva d’una llarga cadena glicoproteica prohormonal que s’obre per a originar l’ACTH i la betalipoproteïna Substància pulverulenta blanca soluble en aigua i en alcohol o en acetona al 60-70%, estable a la calor, especialment en solució àcida És un polipèptid, de pes molecular de l’ordre de 4 500, constituït per una cadena única de 39 aminoàcids, de seqüència totalment coneguda, que ha estat obtinguda per síntesi La seva activitat biològica no queda destruïda per hidròlisi parcial amb pepsina, i és localitzada en la seqüència compresa entre el primer i el vint-i-quatrè aminoàcid Segons les…

Possiblement com a finalitat compensadora, hi ha un reforç de l’activitat de la hipòfisi, la tiroide i les suprarenals Clínicament hom pot considerar el començament del climateri en el moment de la desaparició fisiològia de la menstruació menopausa, que se sol esdevenir entre els 45 i els 50 anys Freqüentment la desaparició de la menstruació va precedida de trastorns del cicle oligomenorrea, polimenorrea, hipermenorrea Bé que un 30% de les dones presenten com a únic fenomen climatèric l’acabament de la menstruació, les restants presenten alguna de les molèsties que integren la síndrome…

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…

Les dues primeres fases de l’estrès —d’alarma reacció neurovegetativa, incitació de l’hipotàlem i la prehipòfisi, excitació suprarenal i de resistència catabolisme proteínic, addició d’aigua i sal a les hormones— són correntment seguides per una altra fase, d’esgotament, per tal com la resistència a l’agressió comporta una disminució de defenses davant altres agents patògens Hans Seyle és considerat el primer investigador que definí i estudià el fenomen al principi de la dècada de 1930 L’estrès comporta un conjunt de diverses reaccions d’ordre fisiològic, psicològic o conductual…

Hom suposa que és deguda a una endocrinopatia de base immunològica

Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…

Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó…

Tenen 19 àtoms de carboni i un grup cetona en posició 17 Ultra llur acció androgènica, els cetosteroides intervenen en el metabolisme dels pròtids, del Cl, del Na i del K Són eliminats per l’orina en quantitats que oscillen entre 13 i 18 mg diaris en l’home, i entre 7 i 10 mg en la dona La valoració dels 17-cestosteroides urinaris permet d’estudiar les funcions testicular, corticosuprarenal i hipofisària