Els ronyons intervenen de manera fonamental en la regulació de la tensió arterial, és a dir, en la pressió que efectua la sang sobre les parets dels vasos sanguinis per on circula. El manteniment de la pressió dins uns límits precisos és molt important perquè tots els òrgans del cos rebin un flux de sang adequat per al seu funcionament. La hipertensió arterial, que és un trastorn caracteritzat per uns nivells habitualment elevats de la pressió arterial, altera les parets dels vasos sanguinis i causa nombroses malalties, algunes de les quals afecten justament el ronyó.
La principal estructura renal que intervé en la regulació de la tensió arterial és l’anomenat aparell juxtaglomerular. Per mecanismes no gaire ben coneguts, les davallades de pressió arterial o la reducció del volum de sang circulant ocasionen un alliberament dels grànuls de les cèl·lules juxtaglomerulars de l’arteriola aferent, que contenen una substància anomenada renina. Segons les investigacions realitzades, és possible que aquest mecanisme es desencadeni sempre que en les cèl·lules de la màcula densa del túbul contornejat distal es redueixi la reabsorció de sodi a conseqüència d’una davallada de la filtració glomerular. En qualsevol cas, la renina alliberada passa a la circulació de la sang, on actua sobre l’angiotensinogen, una substància produïda al fetge que es troba habitualment en la sang. Així, la renina fa que l’angiotensinogen es transformi en una altra substància, anomenada angiotensina I, la qual al seu torn es transforma en una altra anomenada angiotensina II.
L’angiotensina II és una substància molt activa que ocasiona una constricció general de les fibres musculars que hi ha a les parets dels vasos sanguinis. Per tant, es redueix el diàmetre de les artèries, la qual cosa origina un augment de la pressió arterial. L’angiotensina II actua sobre la glàndula suprarenal i provoca un increment de secreció de l’hormona aldosterona. Aquesta hormona ateny el ronyó a través de la circulació sanguínia i modifica la permeabilitat dels túbuls distals i els col·lectors fent que es reabsorbeixi més sodi i aigua. Per tant, l’orina es concentra més, i s’incrementa el volum de líquid que torna a la sang. En definitiva, s’eleva el volum sanguini, i per tant augmenta la pressió arterial.
La producció excessiva de renina ocasiona en alguns casos hipertensió arterial, i per aquesta raó algunes malalties renals que alteren el flux sanguini renal o la filtració glomerular poden originar aquest trastorn.