Resultats de la cerca

Començà a cantar al cor de l’església i aprengué a tocar la guitarra Després de passar tres anys en un reformatori per assalt a mà armada, el 1951 començà a cantar i a actuar professionalment en clubs de Saint Louis influït per músics de blues com T-Bone Walker i Elmore James, influència a la qual afegí un dinamisme personal i un gran sentit de l’espectacle El 1955 el seu ídol, Muddy Waters, el posà en contacte amb la discogràfica Chess i enregistrà  Maybellene , que el projectà a la fama El gran promotor de Berry fou Alan Freed, discjòquei creador del terme rock-and-roll Berry creà l’…

Els alfabets fonètics tenen llur origen simultani amb les primeres especulacions foneticoortogràfiques adients Tanmateix, la necessitat d’alfabets fonètics es feu particularment palesa quan foren constatades tantes discrepàncies entre la pronúncia de les llengües medievals i els alfabets de base llatina i ciríllica, sobretot a Europa, que la cultura manuscrita havia imposat Aquesta constatació és el punt de partença que diversifica, de llavors ençà, els camins de l’ortografia i de la transcripció fonètica Ben aviat hom comprengué que cada llengua presenta supòsits estructurals propis de tipus…

Començà a tocar amb els germans Montgomery, a Indianapolis L’any 1958 es traslladà a Nova York, on s’associà amb els músics hard-bop que enregistraven sobretot per al segell Blue Note Collaborà, entre d’altres, amb els Jazz Messengers d’ Art Blakey , 1961-66 amb Philly Joe Jones, Sonny Rollins , Slide Hampton i Quincy Jones El 1960 enregistrà el seu primer disc, Open Sesame , que el situà entre els primers trompetes de jazz d’aquest estil, juntament amb Lee Morgan, Miles Davis i Clifford Brown Parallelament als propis títols, collaborà sovint amb l’avantguarda del jazz dels anys seixanta,…

Al començament dels anys seixanta s’establí a Londres, on es donà a conèixer amb el seu primer disc, Bert Jansch 1965, amb el qual se situà com una de les referències del folk-rock britànic pel virtuosisme instrumental i pel seu personal eclecticisme, a cavall entre el folk , el blues , la música celta i el rock Amb el també guitarrista John Renbourn, l’any següent fundà Pentangle, una de les bandes folk més innovadores Com a formació estable durà fins el 1973 i publicà àlbums tan destacats de folk-rock com ara The Pentangle 1966, Sweet Child 1968, Basket Of Light 1969 i Solomon…

Graduat en anglès per la Universitat de Columbia 1960, treballà a l’Actor’s Studio com a tècnic de producció, on estrenà la seva primera obra,  This Side of the Door Posteriorment, amb una producció centrada a Broadway, satiritzà la rigidesa de costums i la intolerància, i es posicionà en contra de la guerra del Vietnam i a favor de la lluita pels drets civils El 1964,  And Things That Go Bump in the Night desencadenà una onada d’indignació per la visió sense eufemismes i l’acceptació de l’homosexualitat Les seves obres següents Next , 1967 Sweet Eros , 1968 Where Has Tommy…

Estudià composició a la Royal Academy of Music i al King's College 1961-67 i es dedicà també a l’edició d’obres de Purcell i Händel i a la recerca musicològica a Romania Fou crític musical per a diverses publicacions 1968-78, i el 1974 publicà l’estudi Experimental Music John Cage and Beyond El 1976, un encàrrec de música per a una obra de Goldoni el decantà envers la composició i el portà a formar una orquestra heterodoxa Campiello Band, posteriorment Michael Nyman Band Ha estrenat les òperes The Man Who Mistook his Wife for a Hat 1986, Noises, Sounds and Sweet Airs 1994,…

Estudià a les universitats de Nova York i Denver mentre servia a la reserva durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment escriví guions de ràdio i televisió per a la productora Warner Bros El 1961 estrenà la primera comèdia,  Come Blow Your Horn El seu primer gran èxit a Broadway, on estrenà pràcticament tota la seva producció, fou Barefoot in the Park 1963, versió cinematogràfica de Gene Saks, 1967 Fou també la primera de les seves obres dirigida per Mike Nichols , un dels seus collaboradors més habituals, i l’obra que projectà Robert Redford al teatre, i més tard al cinema El 1965 estrenà…

Germana de la també actriu Joan Fontaine , amb qui mantingué una intensa rivalitat, fou descoberta per Max Reinhardt, que li facilità el debut teatral en El somni d’una nit d’estiu , de W Shakespeare, i en la versió cinematogràfica dirigida per ell 1935 Posteriorment, aconseguí la popularitat en formar parella amb Errol Flynn en una desena de films d’aventures, entre d’altres  Captain Blood 1935, de Michel Curtiz L’any 1940 fou nominada a l’Oscar per l’actuació a Gone with the Wind 1939, de Victor Fleming i George Cukor, nominació que es repetí el 1942 amb Hold Back the Dawn , de Michel…

Després de dos anys a la Marina dels EUA 1943-45, anà a Nova York, on rebé cursos d’interpretació d’ Erwin Piscator El 1948 es traslladà a Hollywood, i l’any següent debutà en el cinema en Criss Cross , de R Siodmak Al llarg de la seva carrera interpretà més de 140 films i fou un dels actors més populars dels anys cinquanta i seixanta, apreciat tant en papers còmics com dramàtics Hom pot esmentar The Prince Who Was a Thief 1951, de R Maté Flesh and Fury 1952, de J Pevney  Son of Ali Baba 1952, de K Neumann No Room for the Groom 1953, de D Sirk  Houdini 1953, de G Marshall, que coprotagonitzà…

Debutà en sèries de televisió com Hellinger’s Law 1981 i  The Killing of Randy Webster 1981 Films com Taps 1981, de H Becker, Bad Boys 1983, de R Rosenthal, The Falcon and the Snowman 1984, de J Schlesinger, o Crackers 1984, de L Malle, li oferiren la popularitat Però la consagració li arribà amb films com Colors 1988, de D Hopper  We’re No Angels 1989, de N Jordan  Carlito’s Way 1993, de B de Palma, i, sobretot, Dead Man Walking 1995, Os de plata del Festival de Cinema de Berlin a millor actor, de T Robbins Posteriorment ha interpretat, entre altres films, She’s So Lovely 1997, de N…