Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
art colombià
Art
Art desenvolupat al territori de Colòmbia, particularment des de la colonització.
Anteriors a l’època colonial, són remarcables la civilització megalítica de San Agustín i les orfebreries quimbaya i txibtxa L’art colonial de Colòmbia, a diferència del d’altres països llatinoamericans, representa una ruptura amb la tradició artística ameríndia Hom en troba manifestacions interessants en les ciutats fundades pels castellans, sobretot a la capital, Bogotà catedral, començada al segle XVI convent de San Francisco, segle XVI temples de la Compañía de Jesús, de San Agustín i del Sagrario, tots tres del segle XVII, i a Popayán església de San Francisco, segle XVIII, Tunja…
Museu de Mataró
Museu
Centre museístic de la ciutat de Mataró que té la seu a l’antiga casa pairal de Jeroni Serra.
Fou creat per acord municipal el 1894, encara que se'n coneixen precedents des del 1889 L’any 1915 el consistori adquirí l’immoble de Can Serra per a destinar-lo a biblioteca i a museu, i és la seu actual del Museu de Mataró Durant la Guerra Civil Espanyola l’edifici fou magatzem de les obres d’art i del patrimoni del Maresme que la Generalitat republicana salvaguardà No fou fins després de la contesa que s’enllestiren les obres de rehabilitació El nou museu, anomenat Museu Municipal de Mataró, s’inaugurà definitivament l’any 1942 Al llarg dels anys, les colleccions s’anaren ampliant amb…
banús
Ocell esculpit en banús . Cultura fang, Guinea Equatorial
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Nom de diverses fustes, molt fosques o viades de fosc, obtingudes d’arbres de la família de les ebenàcies, tots pertanyents a diverses espècies del gènere Diospyros,
que arriben a tenir una alçària màxima d’uns 10 m, de fulles enteres i coriàcies, perennes o caduques, propis de les regions intertropicals.
El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…
Domènec Mora
Escultura
Escultor.
Es formà a l’Escola de Llotja, a Barcelona El 1864, emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo, on residí fins 1877 Hi feu talles, grans escultures allegoricoornamentals Comerç , Indústria , Banca i Agricultura , a la façana de l’ara enderrocada Borsa de Comerç i altres obres independents Del 1876 data una de les seves obres més conegudes Una víctima de la guerra civil , al Museo de Bellas Artes de Montevideo, que fou destinada a l’Exposició de Filadèlfia Altres obres importants són Gaucho borracho , Gaucho oriental i fonts i ornaments per vàries viles Utilitzà sobretot la fusta…
Josep Maria Brull i Pagès

Peces de pessebre creades per Josep Maria Brull
Fons Museu Etnològic de Barcelona
Escultura
Arts decoratives
Escultor, ceramista i mestre.
Feu la carrera de Magisteri a Tarragona, i el 1927 es desplaçà a Ripollet Vallès Occidental com a mestre municipal, alhora que començava l’aprenentatge de les arts plàstiques Alumne d’Antoni Vila i Arrufat a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, continuà la seva formació artística a la Llotja de Barcelona Com a mestre nacional, fou destinat a Olot l’any 1934, on continuà la seva formació artística amb Josep Clarà i Martí Casadevall Fou també deixeble de Bosch Roger, Xavier Nogués i Manuel Humbert Finalitzada la Guerra Civil, escriví algun vers en català i fou jutjat i…
Gavarra

Vista exterior parcial de l’esglèsia de Sant Serni de Gavarra (o Sant Sadurní)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
marededeu

Marededeu del cor o del Claustre (Vallbona de les Monges), obra de Guillem de Seguer (segle XIV)
© Fototeca.cat / G. Serra
Escultura
Art
Imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica i sovint venerada.
Des de la fi del segle XI són freqüents a tot el territori català El moment d’esplendor màxima de mitjan segle XII a mitjan segle XIII correspon a l’onada devocional mariana promoguda pel moviment del Cister o de Sant Benet Solen ésser imatges sedents amb l’infant a la falda que, partint del hieratisme de tradició bizantina, es van suavitzant fins a l’època gòtica l’evolució es nota, sobretot, en la posició de l’infant, que del mig de la falda passa al genoll esquerre de la mare, i finalment, en l’època de transició al gòtic, resta dempeus El Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Marès…
Museu de Granollers
Museu
Museologia
Centre museístic de la ciutat de Granollers (Vallès Oriental).
Impulsat per la societat civil granollerina, fou creat pel consistori l’any 1932 en un antic edifici del carrer de Sant Bartomeu, i el 1937 passà a la Casa Molina, on restà fins al seu enderrocament 1965 El 1976 es traslladà a un edifici de nova planta dissenyat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera i situat en el que havia hagut la seu de la Unió Liberal al carrer d’Anselm Clavé Dipositari d’una part destacada del patrimoni arqueològic de Granollers i del Vallès Oriental, hi destaquen les colleccions de restes arqueològiques neolítiques, procedents de la necròpolis del camí de Can Grau…
Marededéu de Guimerà
Art romànic
Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població ECSA-M Macià Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la…
talla

Diversos estils de talla
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Operació que consisteix a obtenir una sèrie de cares per tal de fer ressaltar la bellesa d’un material, d’un mineral, etc.
L’operació de la talla és emprada normalment en joieria per tal de posar de manifest les propietats físiques dels materials utilitzats, naturals o bé sintètics o d’imitació El conjunt de cares amb una forma geomètrica determinada és anomenat estil de talla els més coneguts són l’estil de talla brillant , que és utilitzat per al diamant, i l’estil de talla maragda En el cas del diamant, la talla brillant ha estat fruit d’estudis matemàtics per tal de posar de manifest al màxim la qualitat de la pedra especialment, en aquest cas hom aprofita el fet de l’elevat índex de refracció 2,418 La…