Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Museu de Sant Cugat
Museu
Museologia
Institució municipal dedicada a la gestió del patrimoni cultural de Sant Cugat del Vallès.
S'articula en diferents seus, que actualment són el monestir de Sant Cugat del Vallès i la Casa Aymat L’any 2003 s’inaugurà al monestir la primera fase del museu i la Generalitat de Catalunya en cedí formalment la gestió a l’Ajuntament En el recorregut expositiu obert al públic es mostren l’arquitectura i la vida quotidiana monàstica a partir de la figura de Pere Ferrer, un monjo medieval autor del Costumari de Sant Cugat La Casa Aymat conté habitualment la collecció de tapís contemporani català realitzat a l’antiga manufactura del mateix nom de la seu També disposa d’una sala d…
Maria Teresa Codina i Codina
Art
Artista tèxtil.
Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la collaboració…
Mestre de Sant Narcís
Pintura
Pintor anònim actiu a València a la darreria del s XV i al principi del XVI.
La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
Victor Vasarely
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor hongarès Viktor Vásárhelyi.
Estudià medicina, i després fou alumne del Bauhaus de Budapest 1928-29 l’any 1930 hi féu la seva primera exposició Establert a París, es nacionalitzà francès el 1959 Tota la seva primera producció no es diferencia pas gaire de l’obra d’art concret coetània, però a partir de l’estudi rigorós de l’obra de Kandinskij, Mondrian i Malevič, començà a desenvolupar la pròpia concepció de l’art, que reflectí en escrits teòrics i en una obra pictòrica de gran influència Fou també l’impulsor del grup Espace 1951, que compartia molts dels seus pressupòsits Capdavanter de l' op art i molt influït per l’…
orla
Art
Adorn dibuixat, gravat, imprès o brodat a les vores d’un paper, un pergamí, una fotografia o un tapís.
Marta Palau i Bosch
Art
Artista.
Encara molt jove, s’exilià a Mèxic amb la seva família el 1940 Es formà artísticament a l’Instituto Nacional de Bellas Artes de Mèxic, DF Feu també estudis de gravat a Califòrnia, als EUA, i, a Barcelona, sobre la tècnica del tapís, on tingué de professor Grau-Garriga Tingué una brillant carrera d’exposicions —pintura, gravat, ceràmica, tapissos, etc— per Amèrica San Diego, Mèxic, Los Angeles, etc i Europa Fou coordinadora del Centro de Arte Moderno de Guadalajara 1973-76, estat mexicà de Jalisco Entre les seves obres, cal esmentar Homenaje a Lázaro Cárdenas Jiquilpan, Michoacán…
Eva
Eva Detall de la decoració pictòrica de l’absis central de l’església de Sant Martí Sescorts, conservada al Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Segons el Gènesi, la primera dona, creada per Déu a partir de la costella d’Adam, mare de Caín, Abel i Set.
Les narracions bíbliques volen expressar la semblança essencial d’Eva amb Adam, la seva diferència i la seva complementarietat El nom hebreu d’Eva Havva , que significa ‘donadora de vida’, fa referència a la fecunditat La doctrina paulina sobre el nou Adam ha fonamentat la tipologia Eva-Església-Maria com a parallel i complement de la tipologia Adam-Crist Eva ha estat l’única figura de nu femení individualitzada dins l’art cristià No posseeix cap tipus iconogràfic uniforme, bé que és figurada quasi sempre amb un cert aspecte angelical, cabells rossos i pell blanca Hom la representa en el…
Maçanet de Cabrenys

Edifici de la Unió Maçanetenca, a Maçanet de Cabreys (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Maçanet de Cabrenys, de 67,88 km 2 d’extensió és situat a l’extrem nord-occidental de la comarca, als vessants pirinencs limítrofs amb el Vallespir, i, per tant, amb l’Estat francès Comprèn la vila de Maçanet de Cabrenys, cap de municipi, els pobles de Tapis, els Vilars i Oliveda, els veïnats d’Arnera, les Salines i les Creus, i la caseria de les Mines, a més d’algunes urbanitzacions Limita amb els termes empordanesos d’Albanyà i Sant Llorenç de la Muga SW i S i Darnius i la Vajol E, i amb els vallespirans de les Illes, Ceret, Reiners, Montalbà de…
lluita
Esport
Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
La victòria es pot aconseguir també per punts, a judici de l’àrbitre, per abandó del contrari o per desqualificació d’un contendent Els combats tenen una durada de 10, 12 o 20 minuts, repartits en dos períodes, amb un minut de repòs en l’endemig, i són disputats sobre un tapís de 6 × 6 m o de 8 × 8 m Els lluitadors es classifiquen en categories, segons el pes minimosca , fins a 48 quilos mosca , fins a 52 quilos, gall , fins a 57 ploma , fins a 62 lleuger , fins a 68 semimitjà , fins a 74 mitjà , fins a 82 semipesant , fins a 90 pesant , fins a 100, i superpesant , més de 100 La…