Resultats de la cerca

Tresorer de la cort de la reina T'amar, és famós pel seu poema èpic Vepkhis Tkaossani ‘L’embolcallat amb pell de pantera’, compost de més de 1 500 estrofes, que es convertí en poema nacional càntic a l’esperit cavalleresc i a les virtuts humanes, reflecteix molt bé la Geòrgia medieval, del qual hom extreia frases i aforismes, a manera de la Bíblia Imprès per primera vegada a Tbilisi el 1712, el poema ha estat traduït a diverses llengües europees

Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015

Estudià composició a Frankfurt amb E Humperdinck, mentre compaginava la seva formació com a trompa El 1889 ocupà el lloc de primer trompa a l’Òpera de Frankfurt, mentre començava a destacar com a compositor Entre el 1904 i el 1910 dirigí la Sternschen Gesangverein, activitat que compaginà amb un càrrec a la Societat Filharmònica berlinesa Després de la Primera Guerra Mundial, exercí de director convidat, especialment a Berlín, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la ciutat durant els anys 1925 i 1926 Oposat al règim nacionalsocialista, es traslladà a Tbilisi, on el 1934 fou nomenat director de…

Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions de poetes…

Estudià música a Tbilisi i es perfeccionà al Conservatori de Moscou, amb B Šekhter i N M’askovskij 1934-38 Del 1939 al 1948 formà part del comitè organitzador de la Unió de Compositors de l’URSS, i més tard presidí la Unió de Compositors de la República Federativa de Rússia 1959-70 La seva música, sovint lligada a temes de la Revolució d’Octubre, intentà caracteritzar musicalment els seus personatges Lenin apareix en l’òpera Octubre Més coneguda fou la seva òpera La gran amistat 1947, que semblava retratar Stalin, fet que A Ždanov aprofità com a excusa per a desfermar les…

Entre el 1906 i el 1910 estudià composició i direcció amb N Rimskij-Korsakov i A L’adov als conservatoris de Sant Petersburg i Moscou Juntament amb altres estudiants del Conservatori de Sant Petersburg fundà, el 1908, la Societat per a la Música Folklòrica Jueva, i alguns anys més tard participà en l’Expedició Etnològica del baró de Guinzburg a la recerca de cants religiosos jueus al Caucas En 1915-20 destacà com a director a Tbilisi, Londres i París Installat a Nova York aquest darrer any, fou un dels fundadors de l’Associació de Compositors 1923, que dirigí fins el 1940 La seva…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris de Leningrad…

Feu els estudis musicals amb A L’adov i M Steinberg al Conservatori de Peterburg 1908-14, on, posteriorment, sota règim soviètic, impartí classes També ensenyà al Conservatori de Tbilisi Geòrgia i treballà amb la companyia de S Diaghilev Format en la tradició russa de N Rimskij-Korsakov, no fou fins més tard que es deixà influir per l’impressionisme francès i el simbolisme, de primer, i per l’expressionisme, després Fruit de les influències occidentals són els cicles de cançons sobre textos d’A Blok i la segona i tercera simfonies Adoptà un llenguatge més realista amb la música…

Estudià música a Moscou i després amplià la seva formació com a cantant a Milà L’any 1957 debutà al Teatre Bol’šoj amb Una vida pel tsar M Glinka i a partir d’aleshores inicià la seva carrera en els escenaris soviètics, amb reeixides actuacions als teatres d’òpera de Leningrad, Kíev i Tbilisi, especialment amb el repertori rus M Glinka, M Musorgskij, N Rimskij-Korsakov, S Prokof’ev Amb la companyia del Bol’šoj cantà òperes de G Verdi, com ara I masnadieri , Don Carlo , al Teatro alla Scala de Milà, l’Òpera de París i el Metropolitan de Nova York Ocasionalment, també interpretà …