Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Friedrich Wilhelm Marpurg
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o Anleitung zur…
Turlough O’Carolan
Música
Arpista i compositor irlandès.
Quan tenia divuit anys quedà cec a causa de la verola i a partir de llavors es dedicà a viatjar per Irlanda tot interpretant les seves cançons i peces per a arpa Establí amistat amb l’escriptor Jonathan Swift i amb altres personalitats del seu temps Gran part de la seva música és alegre i viva, reflex del temperament extravertit del compositor Les seves obres a ritme de dansa mostren la influència tant de melodies populars irlandeses com de la música culta italiana Conegué les obres d’A Vivaldi i A Corelli i fou un gran admirador de F Geminiani, el qual probablement conegué a…
Natalie Wood

James Dean amb Nathalie Wood
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
El seu nom de naixement era Natalia Nikolaevna Zakharenko Inicià la carrera a vuit anys, com a actriu infantil Més tard, una excellent preparació i un fort temperament dramàtic la convertiren en una de les primeres figures de la seva generació Alguns dels seus films són Rebel without a Cause 1955, Splendor in the Grass 1961, West Side Story 1961, Love with a Proper Stranger 1963, The Great Race 1965, This Property is Condemned 1966, Penelope 1967, Bob and Carol and Ted and Alice 1969 i The Lost Married Couple in America 1980 Fou nominada tres cops a l’Oscar i, entre altres premis…
Jaume Guàrdia i Esturí
Pintura
Pintor.
Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del…
Chaïm Soutine
Pintura
Pintor lituà, naturalitzat francès.
El 1911 anà a París, on entrà en contacte amb l’avantguarda Entre el 1922 i el 1925 pintà a Ceret Vallespir dues-centes natures mortes i paisatges amb una tècnica propera al fauvisme, però amb colors més sobris i no tan vitalistes De retorn a París, pintà la famosa sèrie dels Escolans 1927 La seva pintura, reflex del seu temperament turmentat, és al marge de les troballes fauves i cubistes, bé que té certes influències de l’expressionisme En la seva obra les formes són molt simples i es distorsionen exageradament per aconseguir un resultat angoixant, i fa que el color sigui el…
Diónisos Solomós
Literatura
Poeta grec.
De família noble, fou enviat a estudiar a Itàlia Pavia, on freqüentà els literats més coneguts de l’època Havent tornat a Zacint, STricupis —el futur polític— l’encoratjà a fer ús de la llengua grega, i així, el 1823, el poeta restà consagrat amb la composició del seu Himne a la llibertat , esdevingut l’himme nacional grec Traslladat a Corfú, honorat per tots els seus compatriotes, continuà la seva tasca d’escriptor, tasca que, pel seu temperament autocrític, mai no arribà a ésser realitzada plenament i restà només en esbós Oda a Lord Byron , Assetjats lliures , etc Enigmàtic i…
tresorejament
Economia
Retenció de riquesa en forma de diners en efectiu o bé de metalls i objectes preciosos, que hom sostreu de la circulació econòmica.
Hom tresoreja per motius diversos, que poden ésser raons de caire individual que depenen de les circumstàncies i del temperament de cada persona, o bé per habituds o costums socials, com és el cas dels medis rurals, en què el tresorejament adquireix proporcions superiors amb relació al món urbà Diversos aspectes de la situació econòmica o política poden contribuir també a estimular-lo, com és el fet que hi hagi crisis o conflictes socials o internacionals Des del punt de vista de la teoria monetària, la propensió a tresorejar diners que manté el públic afecta el nivell de l’…
Joan II de França
Història
Rei de França (1350-64), fill de Felip VI de França i de Joana de Borgonya.
De temperament impulsiu i desequilibrat, mancat de sentit polític, deixà el govern en mans de privats incompetents, com Simó de Bucy, Robert de Lorris, Nicolau Braque i el conestable Carlos de la Cerda El 1353 casà la seva filla Joana amb el rei Carles el Dolent de Navarra, que empresonà, el 1356, sota l’acusació d’haver assassinat el privat de la Cerda Joan II s’hagué d’enfrontar amb els anglesos, i fou derrotat pel Príncep Negre a Poitiers 1356 Conduït a Londres, el 1359 cedí als anglesos la meitat de França per tal d’ésser alliberat, condició que no fou acceptada pel delfí…
Mario Filippeschi
Música
Tenor italià.
Realitzà estudis com a clarinetista però el 1936, després de guanyar un concurs de cant a Viena, reorientà la seva carrera cap a l’art vocal El 1937 debutà a Colorno i més tard cantà en diferents teatres d’Itàlia i els Països Baixos El 1946 actuà al Teatro alla Scala de Milà Al llarg de la seva carrera visità diversos teatres d’Itàlia, França, el Regne Unit i l’Amèrica del Sud Posseí una veu potent i ben timbrada i un temperament més extravertit que no pas refinat Obtingué un gran èxit al Gran Teatre del Liceu, on debutà el 1949 amb el paper de Fernando de La favorite , i fou un…
Hariclea Darclée
Música
Nom amb què és coneguda la soprano romanesa Hariclea Haricly.
Inicià els estudis musicals a Bucarest i posteriorment els amplià a París amb JB Fauré El 1888 debutà amb Faust a la capital francesa, i l’any següent hi interpretà Roméo et Juliette de Ch Gounod El 1890 cantà per primera vegada a la Scala de Milà, on debutà amb Le Cid , de J Massenet, i a partir de llavors inicià una carrera brillant que la dugué als teatres de les més importants ciutats europees, incloent-hi Barcelona, com també a Buenos Aires i Nova York L’amplitud de coloratura de la seva veu li permeté abordar tant els papers del repertori líric com els més durs de les òperes de Verdi, i…