Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Joan Guiteras i Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Sacerdot 1963, exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l’Institut de Teologia, des d’on duu a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics Doctor en teologia 1985, el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona Collabora habitualment a Phase , Missa dominical , Oración de las horas i Catalunya Cristiana Entre les seves nombroses publicacions teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules 1981, Des de la fe 1983, Evangelització 1985, Paraula del…
Immaculada Concepció
Doctrina segons la qual Maria, en virtut de la gràcia preventiva de Crist, fou preservada del pecat original des de l’instant que fou concebuda.
Aquesta creença, sense fonament explícit en la Bíblia, fou definida com a dogma de fe per Pius IX el 1854, amb la butlla Ineffabilis Deus Hom arribà a aquesta definició després de molts segles de discussions teològiques i amb una tradició de pietat popular Grans teòlegs, com sant Bernat de Claravall, sant Albert Magne, sant Bonaventura, el mateix sant Tomàs d’Aquino i, posteriorment, l’escola dominicana, d’acord amb el principi de la universalitat del pecat original, s’oposaren a aquesta doctrina En foren defensors, entre d’altres, Ramon Llull, Duns Escot i, posteriorment, l’…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Literatura
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Estudià teologia a Barcelona i ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Expulsada aquesta 1767, s’establí a Ferrara Itàlia, on publicà Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’ Indie 1780, obra en la qual defensava l’obra colonitzadora castellana a Amèrica contra les opinions de Bartolomé de Las Casas i de l’Abbé Raynal Fou traduïda al castellà a Madrid 1782 i a Cervera pel seu germà Josep de Nuix i de Perpinyà , 1783 Germans seus foren també Francesc de Nuix i de Perpinyà mort vers el 1804, primer baró de Perpinyà, i Rafael de Nuix i de Perpinyà Torà 1741 — Ferrara 1802,…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada…
Antoni Riera
Educació
Lullista.
Professor a la Universitat de Lleida, hi defensà i publicà una sèrie de tesis lullianes en les quals acusava l’inquisidor Eimeric d’enemic de la doctrina de Ramon Llull Viginti quatuor textus Apostrophos publicat a Mallorca el 1689 Les seves teories contenien una nova versió de la ideologia dels begards i fraticels, una sèrie de profecies sobre la pròxima vinguda de l’Anticrist, la reproducció d’interpretacions teològiques de la Trinitat i de l’Encarnació i una sèrie d’elogis de la doctrina lulliana demostren un considerable grau de desviació respecte a la genuïna doctrina de…
Lluís Sala i Molins
Filosofia
Filòsof.
Estudià a París i a Friburg de Brisgòvia Des del 1975 és catedràtic de filosofia política a la Sorbona Dedicà els primers anys de la seva activitat universitària a l’obra de Ramon Llull La philosophie de l’amour chez Raymond Lulle , 1974 i contribuí a modernitzar-ne la lectura L’estudi del destí del lullisme el conduí a examinar texts fonamentals de la inquisició i a polemitzar amb els partidaris d’una lectura “hispànica” del tribunal que minimitza el paper del pontificat romà Nicolau Eymerich Les manuel des inquisiteurs , 1973 Le dictionnaire des inquisiteurs, Valence 1494, 1981 En el…
Jacques Dupuis
Cristianisme
Jesuïta i teòleg belga.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma amb una tesi sobre L’esprit de l’homme Étude sur l’anthropologie religieuse d’Origine Publicà Jésus-Christ à la rencontre des religions 1989, Introduction to Christology 1993, Towards a Christian Theology of Religious Pluralism 1997 i Christianity and the Religions 2002 Les seves obres reflecteixen la preocupació per a ressituar el cristianisme en el context interreligiós del final del segle XX, arran del seu treball com a jesuïta ordenat el 1941 a l’Índia, on residí entre el 1948 i el 1984 Fou requerit en diverses ocasions per la…
Agrippa von Nettesheim
Filosofia
Historiografia
Pseudònim de Heinrich Cornelius, metge, filòsof i historiador alemany.
Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…
Basili el Gran
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cesarea (370-378).
Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials relacions amb…
Pere Galès i Reiner
Filosofia
Humanista.
Estudià filosofia amb Pere Joan Nunyes 1554, però es distancià més tard de les seves doctrines El 1563 estudià dret a Itàlia i a París a Roma, pres per la inquisició, restà borni Després d’una breu estada a Barcelona 1581 i dels intents fracassats pel clima de repressió intellectual de Nunyes i del bisbe de Tortosa Joan Baptista Cardona de retenir-lo a la Universitat de València o en altres càrrecs, passà a Pàdua 1582 A Ginebra es féu membre de l’Església evangèlica italiana i hi ensenyà filosofia 1583-87, i posteriorment a Nimes 1587-88, Aurenja 1588-91 i Castres 1591-93 Denunciat per unes…