Resultats de la cerca

Manca d’escata i d’aletes pectorals, i la pell és gruixuda i recoberta de mucositat Té la boca grossa, amb dents fortes i agudes Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior És de color terrós, amb grosses taques blanques i grogues Habita a les fenedures i les coves de les costes rocalloses, a poca profunditat, on s’alimenta de peixos, que caça a l’aguait Malgrat la seva reputació, només ataca quan és destorbada la mossegada és molt dolorosa i de cicatrització difícil La morena és comuna a totes les costes rocalloses de la Mediterrània

Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris…

El formen individus de 140 a 170 cm, amb el cos, les potes i la cua semblants als del cavall i les peülles com les dels antílops el coll és gruixut, el perfil del cap recorda el del marrà i les banyes són semblants a les del búfal cafre, però amb les puntes cap endavant i en amunt Són gregaris El nyu blau Ctaurinus és d’un color gris cendrós, amb reflexos de color de pissarra, i habita a l’Àfrica oriental i meridional, i el nyu de cua blanca Cgnu és d’un color de xocolata terrós i habita al sud d’Àfrica

La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça

Ateny uns 12 cm d’alçada a la creu i un pes d’1,5-2,5 kg Té les potes curtes, les orelles petites, el pelatge espès, fi i de color terrós, i la cua llarga És molt semblant al mart  comú, amb el qual hom el confon Habita a les regions muntanyenques, vora els estatges humans, als límits del bosc D’hàbits nocturns, avança fent salts, i nia en sots, pallers, graners, forats d’arbres, etc Caça conills, i causa estralls entre els animals de corral Habita a tot el centre i sud d’Europa És comuna als Països Catalans, llevat de les Balears

Tots són de grandària considerable, cos molt corpulent, locomoció plantígrada amb els dits acabats en ungles ben formades, cua molt curta i preferentment carnívors, bé que hi ha espècies predominantment carnívores i d’altres predominantment herbívoresTot i el seu aspecte pesant i els seus moviments en general lents, poden ser molt àgils i ràpids en cas de necessitat Són també bons nedadors i la majoria de les espècies poden enfilar-se als arbres amb facilitat Entre les espècies actuals hi ha l’ os malai Helarctos malayanus , de Birmània i Indonèsia, notable pels costums arborícoles i per les…

És coneguda per les franges de colors que la conformen La varietat cromàtica de les franges és deguda als diferents minerals que la componen el rosat és per l’argila vermella, les fangolites i la sorra el blanc pel gres de quars i les margues el vermell per les argillites i les argiles pertanyents al Terciari superior el verd per les fillites i les argiles riques en ferro magnesià el marró terrós és producte del fanglomerat compost per roca amb magnesi pertanyent a l’era quaternària, i el color groc mostassa pel gres calcari ric en minerals sulfurats Situada a només dues hores de Cuzco, s’ha…

Tenen els hemèlitres reduïts a dues petites escates esclerosades, i les ales posteriors atrofiades Són paràsits temporals de molts animals de sang calenta, hematòfags i nocturns La xinxa comuna Cimex lectularius fa de 4 a 6 mm i és paràsita d’ocells i mamífers, i també de l’home Té forma plana i oval, és de color terrós i esdevé d’un vermell fosc quan és plena de sang desprèn una pudor fètida Essencialment nocturna i lucífuga, durant el dia viu a les clivelles de les parets i dels mobles La injecció de la seva saliva abans de xuclar la sang produeix irritacions, però hom creu que no és…

El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…

Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra avifauna, els…