Resultats de la cerca

S'enrolà en el cos de voluntaris de Catalunya que formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia Amb uns quants companys s’internà cap al nord i contribuí a fundar les missions de San Carlos, San Luis Obispo, etc S'establí en aquella zona i es dedicà a la ramaderia Es casà amb una indígena El seu nom ha donat origen al topònim Yorba Linda, localitat californiana

Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…

Fou un antic centre urbà maia Les excavacions han descobert uns 120 edificis de diferents tipus i funcions, dels quals es poden visitar una cinquantena Hi destaquen quatre temples dels segles VII-VIII, amb escultures notables, més de trenta esteles i una seixantena de llindes El lloc també és conegut per la traducció castellana del topònim Piedras Verdes Tingué una llarga rivalitat amb la ciutat de Piedras Negras , situada 40 km riu amunt

L’església parroquial del poble d’Alenyà, topònim conegut des del principi del segle X Alignanum , 904, depenia del capítol d’Elna, que hi nomenava el curat La parròquia d’Alenyà és documentada des de l’any 1214 El 1593, el municipi, jutjant que l’edifici havia esdevingut massa petit, manllevà diners per a reconstruir-lo en la seva totalitat, cosa que va comportar la desaparició de l’edifici medieval, substituït per l’església actual

Situació Construcció d’origen islàmic adaptada a la topografia del terreny i feta a base d’encofrades de maçoneria ECSA - J Giralt La torre coneguda amb el topònim de Sant Salvador es troba a la part més alta dels espadats localitzats al marge dret del riu Segre, just al davant del nucli urbà de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG230390 Per a arribar-hi cal seguir la carretera del Doll fins passat el pont de la central tot seguit hi ha un trencall a l’esquerra que dona pas a una pista que voreja el riu i que porta fins a una zona plana, des d’on caldrà enfilar el fort pendent…

Per la seva tradició estudiantil, concentra una extensa oferta universitària Universitat Panthéon-Assas, Campus de Jussieu, biblioteca Sainte-Geneviève, Escola Normal Superior, etc i cultural Theâtre de l’Odéon i Museu de Cluny Té també monuments destacats, com el Panteó i el palau i els jardins de Luxemburg, seu del Senat francès L’origen del topònim es remunta a l’edat mitjana quan el llatí era la llengua acadèmica utilitzada per les escoles universitàries installades a la zona

El topònim, de significació etnopolítica ‘país dels abissinis’, ha designat un territori variable a través dels temps Una llegenda recollida pel Kebra Nagast , epopeia nacional de l’inici del segle XIV, confon Etiòpia, nom antic del país de Kuš o Núbia, amb Abissínia Confusió estatuïda oficialment el 1941 quan Abissínia, que havia incorporat noves regions, prengué el nom d' Etiòpia Abissínia, país cristianitzat a partir del segle IV, era coneguda dels europeus medievals com a Terra del Preste Joan

En dos documents datats els anys 1088 i 1095 s’esmenta com a límit, pel N, del terme del castell de Gavarra, el lloc de Garseuda o Garsende , respectivament El topònim Galeuda apareix esmentat en el pariatge del 1278 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519, el lloc de Galenda, de jurisdicció del vescomtat, era deshabitat No tenim notícies de l’església de Sant Marc, que l’any 1904 era annexa a la parròquia de Valldarques

Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII

Aquesta església és citada l’any 1183 en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp, el qual dotà aquesta canònica amb el lexiu de Tormeda que fou de Ramon Guillem, menys el delme que concedia a Santa Maria de Tormeda La seva localització, igual que el castell, ens és desconeguda El topònim indica que era emplaçada en un torm o muntanya aïllada, no gaire lluny d’Aulàs, i probablement a la Sarga d’Orrit