Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
element adherent
Matemàtiques
En un espai topològic OOOX,OOOooo, un element x ∈ X és adherent a un conjunt A ⊆ X si, i només si, tot entorn obert d’x talla a A
.
El conjunt de tots els punts adherents a A rep el nom d’adherència o clausura d' A i és designat Ā i es designat Ā i, a voltes, CL A És el més petit conjunt tancat que conté el conjunt A Un conjunt A és tancat per a la topologia OOO si, i només si, Ā =
espai arco-connex
Matemàtiques
Espai topològic OOOX,OOO si, i solament si, dos punts qualssevol x,y ∈ X poden ésser units per un arc; és a dir, per la imatge contínua d’un segment.
base d’entorns d’un punt
Matemàtiques
Família de conjunts d’un espai topològic, els quals contenen el punt donat, tal que qualsevol conjunt de la topologia que contingui el punt també conté un membre de la família.
teoria de distribucions
Matemàtiques
Part de l’anàlisi matemàtica (i, en particular, de l’anàlisi funcional) que estudia els funcionals lineals continus sobre l’espai vectorial topològic de les funcions reals infinitament diferenciables de suport compacte de ℝn.
L’origen de la teoria té lloc en el càlcul simbòlic de Heaviside del final del segle XIX, el qual fou emprat sistemàticament pels físics i pels enginyers en la resolució de problemes teòrics d’electricitat Posteriorment, l’any 1926, Dirac introduí la seva funció d delta de Dirac com a instrument de treball que ajuda en el tractament de problemes de mecànica quàntica Paradoxalment, tant en el càlcul simbòlic com en els treballs de Dirac, malgrat que hom cometia una sèrie d’abusos de llenguatge i d’incorreccions matemàtiques, els resultats pràctics eren bons No fou fins després del 1945 que…
dens | densa
Matemàtiques
En un espai topològic T, dit d’un subconjunt A respecte a un altre B⊂T, tal que tot punt adherent de A, és a dir, tal que B⊂Â, on  designa l’adherència de A.
local
Matemàtiques
Dit de les propietats, les nocions, els teoremes, etc, que poden ésser enunciats per a un entorn d’un punt de l’espai topològic considerat i que, per tant, són vàlids per a qualsevol punt de l’entorn.
espai de Hausdorff
Matemàtiques
Espai topològic X que acompleix l’axioma de Hausdorff (o axioma de separació), segons el qual, per a qualsevol parell de punts distints x, y de X existeix un entorn de x i un altre de y que són disjunts.
És anomenat també espai separat Els espais euclidians de qualsevol dimensió són de Hausdorff
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
entorn
Matemàtiques
En un espai topològic E, part de E que conté un obert de E que al seu torn conté un punt x o una part A de E; en el primer cas, hom parla d’entorn d’un punt, i, en el segon, d’entorn d’una part de E
.
Física 2015
Física
Fermions de Weyl Cristall fotònic que conté fermions de Weyl observats per un equip del MIT © MIT / Ling Lu, Qinghui Yan L'avenç més notable durant l'any 2015 en física va ser el descobriment, vuit dècades després que es formulés de manera teòrica, dels fermions de Weyl El 1929, el físic i matemàtic alemany Hermann Weyl va formular les solucions de l'equació de Dirac amb massa nulla, anomenats fermions de Weyl, que podrien representar partícules fonamentals llavors desconegudes Posteriorment, durant uns quants anys, es va especular si els neutrins podrien ser fermions de Weyl, fins que es va…