Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
Josepa Arnall i Juan
Historiografia
Professora i historiadora.
Llicenciada en filologia clàssica, des del 1983 fou professora de la Universitat de Barcelona de paleografia medieval, diplomàtica general, epigrafia i numismàtica Les seves recerques i investigacions giren principalment entorn de l’antroponímia i toponímia catalana i de l’escriptura i la seva evolució al Principat És autora, entre altres obres, de L’escriptura a les terres gironines, segles IX-XVIII 1993, 2 vol, juntament amb JMPons, Lletres reials a la ciutat de Girona 1293-1515 2000, 2 vol i El llibre manuscrit 2002
Jaume Bru i Vidal
Historiografia catalana
Literatura catalana
Arqueologia
Historiador, arqueòleg i poeta.
Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…
, ,
obac
Geomorfologia
Vessant d’una muntanya que dóna al N a l’hemisferi nord i al S a l’hemisferi sud.
L’obac és orientat talment, que els raigs solars no hi tenen tanta incidència com en el vessant contrari, és a dir, el solell o solana És, doncs, un sector més ombrívol, menys calorós, més humit En els països secs és el vessant caracteritzat per una vegetació més densa La diferència entre obac i solell, molt sensible a les latituds mitjanes, es perd tant a les latituds pròximes als pols com a les situades a prop de l’equador El terme bac abunda en toponímia catalana aplicat a masies, partides rurals, etc
Angelí Dulcert
Cartografia
Cartògraf.
És autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a la ciutat de Mallorca el 1339 Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors toponímia catalana, forma de l’Atles, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, illustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis reina de Saba És a la Bibliothèque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia Coincideix amb la carta nàutica 1327 de la Biblioteca Principe Corsini de Florència, signada per Angelino Dalorto, que hom ha identificat amb Dulcert
llibre del repartiment
Història
A l’època medieval, llibre on eren registrades les escriptures individuals, aprovades pel sobirà i determinades per una comissió de repartidors, després de la conquesta d’un territori.
El rei feia un establiment de població cristiana, amb una distribució nominal de cases i heretats, entre els qui havien pres part en l’expedició, segons els mèrits i llur condició social S'han conservat els de Mallorca i València del s XIII, i els de Múrcia, Oriola i altres, més tardans Una de les obligacions dels beneficiaris era la residència efectiva en la porció corresponent, la collaboració en la defensa del territori i altres deures especificats a cada contracte Són d’una gran utilitat per a l’estudi de l’estructura de la propietat i de la toponímia del moment
Francesc Bonafè i Barceló
Botànica
Literatura catalana
Folklore
Botànic, escriptor i folklorista.
Religiós dels Sagrats Cors, entrà en la congregació el 1925, professà el 1927 i fou ordenat sacerdot el 1934 Durant vint-i-set anys fou professor de ciències naturals a Sóller, en una escola de la congregació De formació autodidàctica, és autor d’una Flora de Mallorca 1977-81 en quatre volums Traductor de Verdaguer al castellà i poeta, publicà Vols d’orenetes 1982, i com recopilador de cultura popular mallorquina redactà el Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia 1989 Fou guardonat amb els premis Ciutat de Palma de les ciències i l’…
,
Josep Mascaró i Passarius
Historiografia catalana
Cartògraf, historiador i arqueòleg.
De formació autodidàctica, dugué a terme una tasca investigadora molt important tant a Mallorca com a Menorca A ell es deuen nombrosos descobriments de gravats rupestres, dòlmens, taules i altres troballes prehistòriques Aquesta copiosa activitat d’investigació històrica i divulgació cultural ha fet que rebés un gran nombre de guardons, com el premi Jaume I 1958 per l’estudi Els monuments megalítics a l’illa de Menorca , el premi Josep Maria Quadrado, dels premis Ciutat de Palma 1960, per La cultura de los talaiots Contribución a su conocimiento , el premi honorífic dels Ciutat de Palma 1963…
Maurici
Cristianisme
Màrtir a Augaunum, Helvècia.
Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als Països Catalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se celebra el 22 de setembre
Josep Mascaró i Passarius
Cartografia
Arqueologia
Cartògraf i arqueòleg.
De formació autodidàctica, publicà els mapes generals de Menorca 1947-51 i de Mallorca 1952-62 i dugué a terme un important treball arqueològic de camp En publicà el resultat en nombrosos articles i llibres, dels quals destaquen Els monuments megalítics de l’illa de Menorca 1958, Prehistoria de las Baleares 1968, Geografía e historia de Menorca 1979, Prehistòria de Menorca 1980, etc Aconseguí la collaboració dels erudits locals en dues obres d’un valor molt heterogeni Corpus de toponimia de Mallorca sis volums, 1962-67 i Historia de Mallorca cinc volums, 1970-75 i collaborà en l…