Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Anatomia de l’aparell urinari
Anatomia humana
L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior
ovari

Secció frontal de l’ovari i dels principals òrgans genitals interns femenins
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Glàndula femenina dotada de la doble funció de formació dels òvul
i de la secreció endocrina dels estrogen
i de la progesterona
.
N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’altra, la zona…
teixit vegetal
Biologia
Conjunt de cèl·lules vegetals íntimament unides, de característiques semblants, d’origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l’espai.
Entre les plantes, solament posseeixen teixits els cormòfits Hi ha dos grans grups de teixits vegetals els meristemàtics o embrionals meristema, de cèllules no diferenciades i amb capacitat de dividir-se, i els teixits adults o permanents, de cèllules diferenciades Entre aquests cal distingir principalment els següents el teixit parenquimàtic o fonamental parènquima, els teixits mecànics o de sosteniment collènquima i esclerènquima, els teixits conductors —que són el teixit vascular o xilema i el teixit cribrós o floema —, els teixits absorbents, els teixits secretors i els…
Circuit sistèmic i circuit pulmonar
Fisiologia humana
L’aparell càrdio-vascular, si bé constitueix un circuit tancat, en realitat es compon de dos circuits diferents el sistèmic i el pulmonar La funció del primer és conduir l’oxigen, les substàncies nutritives i altres substàncies metabòliques a la quasi totalitat dels teixits orgànics la del segon, fonamentalment, és dur la sang fins als alvèols dels pulmons, perquè s’hi oxigeni El circuit sistèmic , o gran circuit , comprèn l’aurícula i el ventricle esquerres, l’aorta i les seves ramificacions, les arterioles, els capillars i les vènules de gairebé tots els teixits orgànics —…
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una…
Ferran Martorell i Otzet
Metge.
Fill de Vicenç Martorell i Portas Capdavanter de la cirurgia vascular, i en particular de l’estudi de les malalties arterials i venoses de les cames, fou fundador i director de la revista “Angiología” 1949, una de les primeres de l’especialitat al món Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1962 és autor d’una extensa obra en la qual destaquen Trombofeblitis de los miembros inferiores 1943 Accidentes vasculares de los miembros 1945 Trombosis de la vena cava inferior 1948 Úlceras de las piernas de origen neurovascular 1950 Úlcera hipertensiva 1953 i el tractat…
encefalopatia
Patologia humana
Malaltia de l’encèfal de qualsevol etiologia: vascular, metabòlica, tumoral, traumàtica, etc.
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…
El que cal saber de l’embaràs ectòpic
Patologia humana
És anomenada embaràs ectòpic la situació que es produeix quan l’òvul fecundat s’implanta en un lloc diferent de la cavitat uterina, per la qual cosa la gestació sol ésser inviable L’embaràs ectòpic sol ésser degut a una alteració a la trompa uterina que dificulta el pas de l’òvul fins a l’úter Si una dona embarassada té dolor a la part baixa del ventre i hemorràgies vaginals, ha de consultar de seguida el seu ginecòleg, perquè aquests símptomes podrien ésser deguts a un embaràs ectòpic que cal tractar ràpidament per a minvar-ne les conseqüències Si l’embaràs ectòpic no és diagnosticat i…
El que cal saber de les urgències càrdio-vasculars
Sempre que una persona tingui sobtadament un dolor toràcic, la primera cosa que ha de fer és deixar qualsevol activitat que estigui realitzant i romandre en repòs, si més no fins que cedeixi el dolor o en comprovi l’origen El dolor toràcic de presentació sobtada que se sent com una punxada en un punt molt localitzat, dura només uns instants, o cedeix en canviar de posició o respirar profundament, és generalment d’origen muscular o nerviós i no té cap transcendència Malgrat això, si es repeteix convé consultar el metge per tal d’esbrinar-ne exactament la causa El dolor toràcic de presentació…