Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
jerarquia digital síncrona
Estàndard per a xarxes de telecomunicacions definit l’any 1992 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), basat en la superposició de senyals multiplexats sobre el raig lluminós d’una fibra.
La seva aplicació principal és en xarxes de fibra òptica El suporten les xarxes SONET, que permet arribar a velocitats de 155 Mbps També hi ha definicions de la normativa per canals ràdio, menys utilitzades
Viktor Kaplan
Enginyer mecànic austríac.
Especialitzat en turbines hidràuliques, perfeccionà les d’hèlix a fi d’obtenir velocitats de rotació altes i n'inventà la que duu el seu nom És autor de Theorie und Bau von Turbinen-Schnelläufern 1931
banda ampla
En un sistema de telecomunicació, banda freqüencial que no se centra en un petit marge al voltant de la freqüència portadora.
En transmissions de dades, la banda ampla permet velocitats des d’alguns Mbps fins a Gbps, amb la possibilitat d’integrar serveis multimèdia i de videoconferència amb qualitats d’imatge comparables a les de la televisió comercial
proves de velocitat
Ciclisme
En el ciclisme, proves sobre pista en la distància de 750 m o més, sovint de 1.000 m.
Hi participen només tres corredors, i hom cronometra els darrers 200 m on sovint s’atenyen velocitats de 60 a 65 km/h Les proves de velocitat es fan en bicicletes especials, sense fre i molt lleugeres
Leica
Fotografia
Primera càmera fotogràfica moderna de 35 mm, creada per la casa Ernst Leitz i ideada per Oskar Barnack el 1914.
El primer model tenia un objectiu fix, un obturador de pla focal amb el transport de la pellícula i el tensor de l’obturador acoblat Més endavant, els models incorporaren objectius intercanviables, telèmetres acoblats, diverses velocitats d’obturació, etc
línia de camp
Física
En un camp vectorial, línia en els punts de la qual els vectors corresponents són tangents a ella.
Segons que el camp sigui de velocitats o de forces hom parla de línies de corrent o de força , respectivament Hom designa per font i pou , respectivament, els ponts del camp en què s’originen surten i acaben arriben les línies de camp
moviment
Música
Nom que hom dóna a les diferents parts que formen una composició musical; així, la simfonia sol tenir quatre moviments, i el concert, tres.
Fins al s XVIII els moviments solen dur el nom del ritme de dansa sobre el qual eren composts posteriorment hom els donà el nom de la velocitat presto , adagio , etc, bé que un mateix moviment pot tenir parts de velocitats diferents
espícula
Astronomia
Matèria incandescent que el Sol llança, per tota la seva superfície i predominantment de forma perpendicular a ella, cap a l’atmosfera solar.
Ascendeixen amb velocitats de 20-30 km/s des de la cromosfera fins a assolir uns quants milers de quilòmetres ja dins la part interior de la corona, i després cauen novament sobre la superfície La seva durada és de 5-10 minuts
distribució variable
Transports
Tècnica emprada per a millorar la corba de parell motriu en qualsevol règim de gir d’un vehicle.
Consisteix en la variació dels angles d’obertura de les vàlvules d’admissió i d’escapament de la distribució, amb l’objectiu d’augmentar el rendiment volumètric del motor amb tota la gamma de velocitats i obtenir així una corba de parell més plana
nivell de no-moviment
Geografia
Profunditat de l’oceà en la qual s’assumeix que la velocitat del corrent és nul·la.
Aquesta hipòtesi és utilitzada en el context del balanç geostròfic per a donar velocitats absolutes de corrents i representa una bona aproximació quan es fa ús d’una profunditat molt gran, ja que a nivells profunds de l’oceà el corrent és molt petit