Resultats de la cerca

El terme també pot referir-se a un concert musical Bibliografia Complement bibliogràfic Martín i Rovira, Ezequiel Cicle de conferències musicals amb audició de piano , Institut de Cultura, Biblioteca Popular per la Dona, Barcelona 1912-1915 Riera i Pujal, Carles Sons en el temps , Fundació "La Caixa", Barcelona 1992 Vilar i Torrens, Josep Maria Recursos per aprendre a escoltar la música , Associació de Mestres Rosa Sensat, Barcelona 1994 Escalas i Llimona, Romà Galofré i Mora, Francesca Riera i Pujal, Carles Audició musical 1 forma i color a la música , Dinsic Publicacions, Barcelona 1993…

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la clarificació…

El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l' Antología de organistas españoles del siglo XVII L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos , vuit versos i quatre himnes les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial tientos i himnes i a l’arxiu de l’Orfeó…

Gairebé desconegut en poesia catalana antiga, les Leis d’amor el consideren el resultat d’una fusió de dos versos de 5 i 6 o de 6 i 5 síllabes Modernament és format per la unió de dos versos, el primer dels quals té final femení L’hendecasíllab català no correspon a l’italià, que ha estat el vers més usat en aquesta llengua, per tal com en català hom compta les síllabes del vers fins a la darrera síllaba accentuada, i l’italià les compta fins a la síllaba àtona que segueix la darrera síllaba accentuada Per tant, l’hendecasíllab italià dóna en català el decasíllab…

La primera 4 058 versos fou escrita per Guillaume de Lorris cap al 1236 i és un tractat amatori cortesà La segona 17 772 versos, redactada per Jean de Meung entre el 1275 i el 1280, és de caràcter satíric i ataca institucions, costums i creences amb un llenguatge incisiu i realista A Catalunya, la seva influència fou enorme i nombroses les imitacions àdhuc les noves rimades catalanes foren escrites en octosíllabs apariats, igual que el Roman Tanmateix, on s’evidencia clarament la seva influència és en L’arbre de filosofia d’amor , de Ramon Llull, i al poema Passio…

Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies…

Narra la croada contra els albigesos croada albigesa des dels seus orígens fins al moment que el futur Lluís VIII se n’anà cap a Tolosa 1219 És dividit en dues parts molt diferents la primera fou escrita per Guilhem de Tudela 2772 versos, favorable a la croada, en un estil poc brillant La segona 6810 versos és d’un autor anònim, adversari de la croada i potser pertanyent a la casa de Ramon VII de Tolosa L’obra manifesta un alè èpic i és escrita en un llenguatge de qualitat Conté fragments de gran bellesa, que en fan l’obra mestra del patriotisme occità

La seva forma mètrica era determinada per l’estructura musical, que constava de dos períodes alternats entre el solista, que cantava els versos de l’estrofa, i el cor, que ho feia amb els del refrany en cap i les seves repeticions dins i al final de l’estrofa La sàvia repetició dels versos del refrany a l’interior de l’estrofa és un dels caràcters més distintius de la forma d’aquest gènere poètic, a França actiu i renovat des de l’origen a mitjan s XVI Prengué gran importància també en la polifonia del s XIII al XV A Catalunya el rondell poètic és força citat pels preceptistes i hom conserva…

El 1750 fou cridat a Zuric per JBodmer, i el 1751 passà a Dinamarca, on Frederic V li oferí una paga fixa Hi publicà el primer volum de Der Messias 1751 versió completa, 1773, poema en 20 000 versos, on, damunt l’acció èpica i la descripció de les figures, domina un lirisme optimista i exultant, que influí Goethe, Schiller i Hölderlin Contribuí a la introducció de l’hexàmetre en la poesia alemanya Els versos lliures de les Oden ‘Odes’, 1771, d’influència pindàrica, enclouen temes clàssics tractats amb una òptica que anuncia el Romanticisme Die Frühlingsfeier ‘La…

Diplomada el 1938 per l’Escola de Bibliotecàries, exercí la professió durant una breu temporada a Vilafranca del Penedès Des del 1916 residí a Sant Feliu de Llobregat, on impulsà diverses iniciatives culturals, com el premi Martí Dot per a poetes joves Publicà nombrosos llibres de poesia, especialment per a infants i joves, i de teatre La seva producció poètica s'inicià amb el recull Petits poemes per a nois i noies 1981, al qual seguiren Ales i camins 1991, Llum i gira-sols 1994, Bon dia, poesia 1996, Degotall de poemes 1997, Versos amics 1998, Pinzellades en vers 1998, Com el…