Resultats de la cerca

Fou deixeble de Marinus Paulsen i Leon Sametini, i quan només tenia deu anys debutà com a solista interpretant el Concert per a violí de F Mendelssohn en la Chicago Symphony Orchestra Es perfeccionà a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb Efrem Zimbalist A Nova York debutà el 1948, i feu la primera gira per Europa el 1955 Fou un reconegut intèrpret del gran repertori del segle XIX, particularment de L van Beethoven, de qui enregistrà el Concert per a violí i les deu sonates per a violí i piano També interpretà obres menys freqüents de compositors com H Wieniawski, F Ries, J Joachim o B Godard,…

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou…

Inicià els estudis de violí a sis anys El 1944 obtingué el diploma al Conservatori de Berna i posteriorment es perfeccionà amb Carl Flesch a Lucerna i Boris Kamensky a París L’any 1952 fundà el seu propi quartet Fou el primer intèrpret del Concert per a violí de Frank Martin 1952 i del Concert per a violí núm 1 de Béla Bartók 1958 Exercí la docència al Conservatori de Berna i, més tard, a l’Acadèmia de Basilea, on desenvolupà una important trajectòria pedagògica És considerat un destacat intèrpret de música del segle XX i, sobretot, de música de cambra, gènere en què realitzà la major part…

D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…

El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite , opus 36 1971…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari…

Es formà musicalment a Madrid, on estudià al conservatori i fou alumne de violí de J Monasterio Esdevingué primer violí a la Sociedad de Conciertos de Madrid, lloc que ocupà durant poc temps, ja que guanyà la plaça de professor de violí i viola al Conservatori de Música de València Dirigí l’anomenada Orquestra Goñi, formada per nombrosos estudiants de música de València, que fou activa des dels primers anys de la dècada del 1890, tot presentant obres de WA Mozart o L van Beethoven Home molt actiu, pertanyé també a la Societat Valenciana de Quartets, entitat que volia divulgar el repertori…

Començà els estudis de violí a set anys, i fou deixeble de P’otr Stol’arskij El 1915 fou convidat a interpretar el Concert per a violí , d’A Glazunov, sota la direcció del mateix compositor amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari Es perfeccionà amb Leopold Auer al Conservatori de Sant Petersburg Durant els primers anys de la seva carrera interpretà sovint música de cambra amb Vladimir Horowitz, en gires per tota la Unió Soviètica, país que abandonà el 1925 El 1929 obtingué la nacionalitat nord-americana, i continuà la seva trajectòria professional amb nombrosos concerts i…

A l’edat de cinc anys es traslladà amb la seva família als EUA Fou alumne d’E Gruenberg i F Converse al Conservatori de Nova Anglaterra a Boston, on es graduà el 1923 Es perfeccionà a Europa amb els violinistes Carl Flesch, Lucien Capet i Otakar Sevcík Començà llavors una brillant carrera com a solista fins que el 1944 ingressà a l’Orquestra Simfònica de Minneapolis, que dirigia Dimitri Mitropoulos, com a primer violí Entre el 1949 i el 1972 fou professor de la Universitat de Syracuse Nova York, i a partir del 1974, del Conservatori de Nova Anglaterra Adquirí molta fama per les seves…

Estudià a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Zoltán Kodály i Jenö Hubay Fou un dels collaboradors més destacats de Béla Bartók, amb qui aparegué en nombrosos concerts des de molt jove Bartók li dedicà el seu Concert per a violí núm 2 , que estrenà el 1939 a Amsterdam Fou professor del conservatori d’aquesta ciutat entre el 1945 i el 1948 El 1935 fundà el Quartet Hongarès, del qual fou primer violí fins el 1972 Durant aquests anys la formació dugué a terme moltes gires arreu del món i fou considerada un dels quartets més prestigiosos de l’època A partir del 1950 residí als…