Resultats de la cerca

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems ,…

Es formà a l’Acadèmia de Música de Zagreb, de la qual el 1945 arribà a ser professor de composició Virtuós instrumentista de violí, fou també director responsable de l’Orquestra de Cambra de la Ràdio de Zagreb, amb la qual realitzà nombrosos concerts arreu d’Europa Compongué òperes - Koriolan 1958 i Oluja 'La tempesta', 1969, totes dues amb text del mateix autor i basades en Shakespeare-, simfonies sis, entre el 1944 i el 1966, concerts tretze en total i altres obres, entre les quals destaca la cantata El darrer Adam 1964 Com a compositor se li reconeix una original combinació de…

Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution…

Inicià els estudis de violí al Conservatori de Lieja amb D Hynberg, i els prosseguí a Brusselles amb H Léonard Durant el curs 1868-69 estudià amb L Massart al Conservatori de París mentre tocava a l’orquestra de l’Òpera Després d’una breu estada a Brusselles, es traslladà a Berlín per estudiar amb J Joachim en 1870-71 Debutà com a virtuós en els Concerts Populaires el 1873, on es mostrà com un dels millors violinistes del moment El 1877 fundà a París un quartet amb Rémy, L van Waefelghem i J Delsart Successor d’E Sauzay com a professor de violí al Conservatori de París, el 1892,…

Estudià violoncel amb Domenico Gabrielli i composició amb DA Perti Durant els períodes 1689-96 i 1701-27 fou violoncellista a Sant Petroni, a Bolonya, i arribà a ser-ne un reconegut virtuós També a Bolonya, fou mestre de capella a l’església de Sant Lluís Jacchini mostrà un gran talent per a acompanyar cantants, tant a l’església com al teatre Compongué concerts de cambra i sonates per a corda i trompeta a la manera de la tradició bolonyesa de M Cazzati, G Torelli, GA Perti i P Franceschini Com a compositor, acostumà a intercalar passatges per a violoncel solista, mostrant la…

Després de treballar a l’àrea de Pittsburgh, el 1944 començà a tocar a Nova York Actuà en trio amb Slam Stewart i Tiny Grimes Poc després constituí el seu propi trio tocant amb un baix i un bateria, format que mantingué al llarg de la seva carrera, exceptuant les seves actuacions individuals Els anys cinquanta i seixanta gaudí de gran popularitat, i es mantingué actiu fins al principi del 1975 Virtuós totalment autodidacte i que no llegia música, posseïa un estil molt individual, apartat del corrent principal pianístic de jazz El seu tret més característic fou l’ús d’un acord…

Cèlebre virtuós de la tenora, fou solista a les cobles La Principal de Cassà de la Selva i Els Montgrins, i del 1922 al 1924, a La Principal de la Bisbal, en la qual rellevà Albert Martí Posteriorment s’integrà a la Cobla Iluro i a la Unió Artística de Vidreres, i fundà l’Amoga És autor de nombroses sardanes, moltes de les quals obligades, destinades al seu lluïment personal, com Si caic no m’aixeco , Va de tenor , Els nou presoners o Gra-gra El seu estil palesa una notòria influència del pasdoble i ha gaudit d’una important acceptació entre el sardanisme més populista admirador…

El 1959 emigrà amb els seus pares a Israel, on més tard fou alumne d’Ilona Feher A onze anys es presentà amb la Filharmònica d’Israel, i quan en tenia setze aparegué per primera vegada al Carnegie Hall de Nova York Es perfeccionà a la Juilliard School amb Dorothy Delay La seva primera gira europea tingué lloc el 1976, i el 1980 es presentà al Festival de Salzburg És considerat un dels violinistes actuals més brillants, un virtuós de repertori molt ampli, format principalment per obres dels segles XIX i XX Dels seus enregistraments destaquen els concerts de M Bruch, F Mendelssohn…

Fou alumne del seu germà Pavel i, després, dels amics d’aquest, WA Mozart i FJ Haydn El 1790, per la seva fama com a virtuós del violí i mestre de música, entrà al servei del príncep Lobkowitz a Viena i les altres residències seves Exercí les funcions de konzertmeister i de compositor de cort A partir del 1814, dirigí el Theater an der Wien Sense ser tan agosarat com el seu germà en l’evolució del llenguatge musical, també contribuí a l’afermament del gust romàntic i del concepte de música programàtica, com en el cas de la simfonia Afrodita De la seva producció destaquen, al…

Nen prodigi, cursà els estudis de piano a la seva ciutat natal amb L Rucinska i J Neswadba Els continuà al Conservatori de Viena amb J Dachs piano i F Krenn composició, i a Sant Petersburg, on es diplomà Posteriorment es perfeccionà al costat de F Liszt 1875, amb qui sortí a l’estranger, i obtingué èxits notoris com a virtuós del piano En alguns concerts utilitzà el piano Mangeot de doble teclat que havia inventat J Wieniawski La seva obra se centrà òbviament en el piano, per al qual compongué poloneses, masurques, valsos, fantasies, el famós recull Les roses et les épines , opus…