Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Angélica Liddell
Teatre
Literatura catalana
Dramaturga, directora escènica, actriu i escriptora, de nom real Catalina Angélica González Cano.
Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha Perro muerto en tintorería…
Filtració glomerular
Fisiologia humana
La sang que aflueix als ronyons és sotmesa als glomèruls a un procés de filtració que consisteix en el traspàs de substàncies de la sang a l’espai urinari aquest és el primer pas de l’elaboració d’orina Per tal que aquest procés es realitzi, les substàncies que es filtren han de travessar la membrana glomerular , és a dir, la capa de cèllules i substàncies que separen l’interior dels capillars sanguinis, o espai intracapillar, de l’espai comprès entre els capillars i les parets de la càpsula de Bowman, o espai urinari El procés de filtració s’efectua, per tant, quan les substàncies de la sang…
Peritonitis
Patologia humana
Definició És anomenada peritonitis la inflamació del peritoneu, la membrana serosa que cobreix les parets internes de l’abdomen i els diversos òrgans abdominals Aquest trastorn, que en la immensa majoria dels casos es produeix en forma aguda, sol constituir una complicació comuna a nombroses alteracions, que originen l’arribada de gèrmens fins al peritoneu o bé l’abocament de substàncies irritants per a la membrana peritoneal La peritonitis es manifesta inicialment amb dolor abdominal, en general de caràcter intens, contracció involuntària de la musculatura de la paret anterior de l’abdomen,…
desenvolupament
Desenvolupament del celoma en els primers estats larvals de l’eriçó de mar: 1, boca larval; 2, intestí; 3, vesícules celòmiques; 4, canal hidròfor; 5, axocele; 6, hidrocele; 7, somatocele; 8, depressió epitelial; 9, disc imaginal
© fototeca.cat
Biologia
Conjunt de processos que condueixen a la formació d’un individu complet a partir de l’ou fecundat.
Aquest fenomen comença amb el desenvolupament embrionari, just després de la fecundació, amb una primera mitosi del zigot, la qual dóna lloc a dues cèllules, que es divideixen alhora Aquestes divisions prossegueixen durant un cert nombre de generacions cellulars Bé que l’inici del desenvolupament no admet discussió, és difícil de precisar quan acaba Hom situa el final del desenvolupament en el moment que l’ésser surt de l’ou o del cos de la mare, bé que en moltes espècies es perllongui encara durant un temps poc o molt llarg, fins que arriba a l’estat adult o de maduresa sexual El…
crani
Calavera d’home de la raça mediterrànida, on es poden apreciar part dels ossos que conformen el crani
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat òssia del cap dels vertebrats dins la qual és contingut l’encèfal.
Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa…
pulmó
Dibuix esquemàtic de les parts de cada pulmó
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Nom donat a cadascun dels sacs cecs que, generalment en nombre d’un parell, es troben a l’interior del cos de la major part dels amfibis i en tots els rèptils, ocells i mamífers, amb funció respiratòria, bé que per extensió hom també anomena pulmons determinats òrgans de missió respiratòria però d’origen o constitució diferent, com és el cas dels ‘‘pulmons’’ dels escorpins, mol·luscs gastròpodes terrestres i, amb més propietat, de les bufetes natatòries modificades dels peixos dipnous.
Els veritables pulmons són els dels vertebrats tetràpodes Els pulmons dels amfibis adults —llevat d’alguns urodels, que no en tenen— són molt simples i porten a terme l’intercanci gasós en un percentatge del 20%, car la resta de l’intercanvi és dut a terme per la pell del cos i la de la boca i la faringe Els moviments respiratoris en els amfibis són efectuats per la pujada o la baixada del sòl de la boca, cosa que provoca la soritda i l’entrada de l’aire en els pulmons En els rèptils saures, l’entrada i la sortida d’aire és assegurada pels moviments respiratoris de la caixa toràica en els…
tràquea
1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
Pericarditis
Patologia humana
Definició S’anomena pericarditis la inflamació del pericardi, l’estructura en forma de sac que envolta el cor i l’arrel dels grans vasos, que es caracteritza per l’aparició de dolor toràcic, símptomes generals, com ara febre, i de vegades alteracions de la funció del cor com a bomba impulsora de sang Anatomia i fisiologia El pericardi és un sac de teixit fibrós i elàstic que cobreix el cor i els trajectes inicials de l’aorta i el tronc arterial pulmonar El sac pericàrdic es compon de dues capes l’externa, de teixit fibrós i dur, anomenada pericardi fibrós , i la interna, que rep el nom de…
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
mantell
Anatomia animal
Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir el cos de l’animal o solament una part.
La seva funció consisteix a secretar la closca A vegades el mantell pot recobrir la closca que ell mateix ha format