Resultats de la cerca
Es mostren 291 resultats
latimèria
Ictiologia
Peix osteïcti crossopterigi de l’ordre dels celacantiformes, de la família dels celacàntids, que ateny d’1,20 a 1,70 m i pesa de 30 a 80 kg.
La principal característica anatòmica és la possessió d’una articulació intracranial Habita a una profunditat de 100 a 400 m, a les aigües de l’arxipèlag Comores Darrerament es discuteix sobre la possibilitat de l’existència d’una nova espècie de latimèria D’aquesta espècie de peix, que s’anomenaria Latimeria menadoensis , l’any 1997 fou capturat un exemplar, en aigües indonèsies, a prop de l’illa volcànica de Manado Tua Alguns anys enrere ja fou notícia la captura d’un exemplar de Latimeria chalumnae en aigües de les illes Comores, a l’oceà Índic, quan se suposava que aquesta espècie s’havia…
ginkgoàcies
Botànica
Família única de la classe dels ginkgòpsids que comprèn una sola espècie vivent, el ginkgo (Ginkgo biloba).
Valentí Miserachs i Grau
Música
Organista i compositor català.
A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…
Edward Schillebeeckx
Cristianisme
Teòleg flamenc.
Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria, Mare de la…
neoceratode
Ictiologia
Gènere de peixos dipnous de l’ordre dels ceratodiformes que comprèn actualment una sola espècie vivent, la barramunda
.
anabolisme
Biologia
Conjunt de processos d’assimilació dels nutrients (substàncies simples) i la seva conversió en matèria vivent (substàncies complexes).
És, per tant, un fenomen constructiu, que inclou processos de síntesi i requereix energia Constitueix la primera fase del metabolisme S'oposa a catabolisme
Miquel Arimany i Coma

Miquel Arimany i Coma
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Escriptor i editor.
Vida i obra Conreà la novella Eduard 1955, Una taca de sol 1968 i Si la vida ens digués sí 1988 la poesia D’aire i de foc 1959, Cançons per a no cantar 1977, Petit poema de Catalunya 1977, Paisatges de Catalunya 1978 i De foc i d’aire 1982, reculls que aplegà a Poesia 1938-83 1985 amb tota una sèrie d’estudis crítics sobre la seva poesia Restà inèdit l’extens Poema de Crist Com a assagista publicà Maragall 1860, 1911, 1961 1964, Per un nou concepte de la Renaixença 1965, I els catalans també 1965, premi J Yxart 1964, L’avantguardisme en la poesia catalana actual 1972 i Aspectes de nova…
,
dermòtrop -a
Dit de la substància química o de l’organisme vivent que es fixa electivament sobre la pell o les mucoses.
corsecar
Causar (en un ésser vivent) una minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanós; consumir, decandir.
nàutil
Conquilla de nàutil
© Fototeca.cat
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels nautiloïdeus, de la família dels nautílids, l’únic representant vivent de la subclasse dels tetrabranquis.
Té una conquilla externa, cargolada sobre el dors, de la qual són visibles solament les dues últimes espires, que cobreixen les més internes Té simetria bilateral i, com tots els de la subclasse, presenta una gran quantitat de tentacles Té un parell d’ulls grossos, situats a l’extrem d’uns curts peduncles, però són molt més simples que els dels altres cefalòpodes vivents, no tenen cristallí i són oberts a l’exterior per la pupilla El sistema nerviós és semblant al dels cefalòpodes dibranquis, però el cervell no presenta ganglis definits i forma un gruixut anell al voltant de l’esòfag No té…