Resultats de la cerca
Es mostren 954 resultats
ventricle laringi
Anatomia animal
Espai situat entre les cordes vocals falses i les veritables.
àfon | àfona
Fonètica i fonologia
Dit del fonema pronunciat sense vibracions de cordes vocals, sord.
apofonia
Lingüística i sociolingüística
Forma particular de l’alternança que afecta concretament les vocals.
nūba
Música
Forma poeticomusical, la més important del repertori magribí d’origen andalusí (música andalusina).
L’estructura i l’estil de la nūba depenen i varien segons si es tracta del repertori marroquí, algerià o tunisià Pel que fa a la part poètica, es basa en textos àrabs literaris, com la moaixakha o la cassida, o dialectals, com el zajal La part musical de la nūba s’elabora a partir del sistema modal anomenat ṭab' A cada nūba correspon un ṭab' La comparació que s’ha establert entre la nūba i la forma suite característica de la música europea es fonamenta en el fet que tant l’una com l’altra són constituïdes bàsicament per cinc moviments vocals i instrumentals, mesurats…
Udo Reinemann
Música
Baríton alemany.
Abandonà els estudis de disseny industrial per centrar-se en la música, especialment el piano i el cant Perfeccionà la seva tècnica vocal a Viena i més tard ho feu al Mozarteum de Salzburg El 1967 fou premiat en un concurs de cant a la capital austríaca i tres anys després guanyà un premi similar a París, ciutat on acabà la seva formació El 1975 formà el Lieder Quartet juntament amb AM Miranda, C Wirtz i JC Orliac, amb els quals enregistrà la integral dels trios i quartets vocals de J Haydn El 1978 participà en l’estrena de l’òpera Nietzsche , d’A Clostre, i posteriorment combinà…
consonant
Fonètica i fonologia
Fonema oposat a vocal pel comportament combinatori, per la realització i per les característiques acústiques.
Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…
Fonació i articulació de la veu
Fisiologia humana
L’aparell respiratori és responsable de la fonació i l’articulació de la veu, és a dir de la formació de sons de diverses qualitats —com la intensitat, el to i el timbre—, que poden ordenar-se entre ells de forma útil per establir una comunicació entre les persones La capacitat de formar sons és deguda al fet que l’aparell respiratori disposa d’una sèrie d’estructures que poden moure’s i canviar de forma, amb la qual cosa originen corrents d’aire més o menys intensos i modifiquen el flux de l’aire per l’interior dels conductes, i d’altres que actuen com a caixa de ressonància En primer lloc,…
vocal fosca
Fonètica i fonologia
Vocal velar, gutural o posterior.
En català, afecta les vocals ǫ, ọ i u
arrodonit | arrodonida
Fonètica i fonologia
Dit del fonema en la pronúncia del qual intervé activament, i d’una manera tan regular com ocasional, la formació d’una cavitat de ressonància anterior mitjançant la prominència, acompanyada a vegades d’un tancament incomplet, dels llavis.
Les vocals catalanes,⃒ɔ⃒́, ⃒ọ⃒, ⃒u⃒, es defineixen, per això mateix, com a arrodonides
entonació

Entonació
Fonètica i fonologia
Successió de to al llarg d’una emissió de parla.
Depèn de la freqüència amb què vibren les cordes vocals del parlant durant l’emissió i d’uns valors relatius normals que caracteritzen el seu to fonamental En les llengües indoeuropees, l’entonació de les fraccions finals de l’emissió, respecte a les altres fraccions, té capacitat significativa, segons que sigui no marcada horitzontal o marcada ascendent o descendent L’ entonació horitzontal consisteix en l’absència de canvis relatius en la freqüència de les vibracions i és característica de les fraccions no finals de l’emissió per això, quan hom fa pausa després d’entonació…