Resultats de la cerca

Estudià cant a Los Angeles i debutà el 1941 a San Francisco Entre el 1946 i el 1986 interpretà a la Metropolitan Opera House de Nova York els principals papers de baix del repertori operístic, amb obres de Ch Gounod, G Rossini, R Wagner, G Verdi, M Musorgskij, WA Mozart o B Britten Participà en l’estrena anglesa de The Rake’s progress 1953, d’I Stravinsky, i un any després es presentà a Múnic amb el paper principal de Don Giovanni de Mozart Ha cantat també en alguns dels més prestigiosos teatres d’òpera europeus, com ara el Teatre dels Festivals de Bayreuth 1958-63 i també al Teatre Bol’šoj…

Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades Algunes de…

S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle  1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965,  In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The…

Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun  Més tard realitzà  The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981,  Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 Destacà per…

S'educà al Trinity College de Dublín Tornà a Anglaterra el 1688 El 1692 publicà una novella, Incognita, i el 1693 estrenà, al teatre Drury Lane, la seva primera comèdia, The Old Bachelor ‘El fadrí vell’, seguida de les comèdies Love for Love ‘Amor per amor’, 1695, The Way of the World ‘El camí del món’, 1700, etc, i la tragèdia The Mourning Bride ‘La núvia de dol’, 1697 Membre destacat de l’anomenada Comèdia de la Restauració Restorational Comedy , és notable el seu domini del diàleg, el seu enginy i l’ambient lliure i desimbolt de les situacions Aquesta darrera característica…

Estudià a la Universitat de Columbia i a la Cinemathèque de ParisDebutà amb la direcció del film Permanent Vacation 1982, el qual seguiren, entre d’altres, el documental The New World 1982, Stranger Than Paradise 1984, Down by Law 1986, la trilogia de curtmetratges Coffee and Cigarettes 1986-93, Mistery Trai n 1989, premi a la millor contribució artística del Festival de Canes, Night on Earth 1991, Dead Man 1995, el documental Year of the Horse 1997, Ghost Dog The Way of the Samurai 1999, una nova versió en llargmetratge de Coffee and Cigarettes 2003, formada per diversos d’…

La seva obra es caracteritza per un fort intellectualisme Des d’una posició d’esquerres, es dedicà sobretot a l’assaig crític, marcat sovint com tota la resta de la seva obra per l’afirmació d’una perspectiva femenina Against Interpretation 1966, Styles of Radical Will 1969, Illness as Metaphor 1977, On Photography 1978, premi National Book Critics Circle Award, Under the Sign of Saturn 1980, AIDS and its metaphors 1989, The Way We Live Now 1991, Where the Stress Falls 2001 i Regarding the Pain of Others 2003 Conreà també la novella, The Benefactor 1963, Death Kit 1967, The…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

De molt jove començà a compondre cançons, influïda per David Bowie , Freddie Mercury , Madonna i  Michael Joseph Jackson , entre altres, i l’any 2004 ingressà a la Tisch School of the Arts de la Universitat de Nova York, on estudià música El 2007 aconseguí el primer èxit amb un espectacle musical en què adoptà el seu nom artístic L’any 2008, després del single Just Dance , enregistrà el seu primer disc, The Fame , al qual seguí The Fame Monster 2009, que es convertiren en els discs més venuts arreu del món, i el 2011 publicà Born this Way Parallelament, i tant o més que els…

Ingressà a la Universitat Politècnica Estatal de Califòrnia amb una beca de futbol americà, estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i obtingué dues beques més per a cursar art dramàtic al Drama Studio London, Berkeley Debutà com a actor en la producció de Fast Times atRidgemont High 1982, i posteriorment participà en The Color of Money 1986, Platoon 1986, i a la comèdia Good Morning, Vietnam 1987 La interpretació del músic Charlie Parker en el film Bird 1988, dirigit per Clint Eastwood, li permeté d’obtenir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes i…