Resultats de la cerca

Doctor en teologia, cabiscol i canonge de la seu de Barcelona Diputat de la Generalitat pel braç eclesiàstic des del 1637, durant la guerra de Separació fou expulsat a Roma per ordre de Lluís XIV 1645, però tornà a ocupar-ne el càrrec el 1653 Predicà a la catedral de Barcelona un Sermó de la Immaculada i càndida Concepció de Maria Barcelona 1636 i almenys en dues ocasions el 1636 i el 1638, per la festa de sant Jordi ho feu al Palau de la Generalitat El text del 1636 s’imprimí amb el títol de Sermó de l’invicto i gloriós màrtir sant Jordi Aquests dos sermons impresos són…

La seva escola teològica, influïda per Bernat de Claravall, donà famosos mestres i místics al segle XII, com Hug de Sant Víctor i Ricard de Sant Víctor

Vida i obra Sembla molt probable que fos fill d’En Porcell, batlle reial de Caldes en 1137-59, i de Na Maxència Es coneixen diverses activitats privades realitzades pels seus pares, com la compra de cases, terres i horts prop del mercat de la vila de Caldes –l’herència de Ramon–, i també públiques, com l’administració de béns i drets comtals i l’exercici d’algunes atribucions en matèria d’ordre públic i justícia El matrimoni tingué dos fills, a més de Ramon, un denominat Porcellet, el gran, i Bernat, el petit El germà gran continuà l’activitat del pare, i es feu càrrec de la batllia entre el…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

Es llicencià en dret 1880 i, vidu, fou ordenat de sacerdot 1886 Canonge a Palma 1896, fou després catedràtic de sociologia al seminari de Toledo 1900 i auditor de la Rota 1904 El 1914 fou nomenat bisbe de Barcelona, on creà un Museu Arqueològic Diocesà, reorganitzà l’Acció Catòlica i, havent dissolt Acció Social Popular, creà 1916 Acció Popular Passà el 1920 a arquebisbe de València, on creà el Museu Arqueològic Diocesà i coronà patrona la Mare de Déu dels Desemparats 1923 El 1922, creat cardenal, havia estat preconitzat arquebisbe de Toledo, i mentre regí aquesta diòcesi hi…

Canonge de la seu d’Urgell i company de Pau Claris Sostingué dures disputes contra el seu bisbe Pau Duran, perquè la política episcopal era favorable al lloctinent de Felip IV de Castella, i la seva tendència, coincident amb la del capítol, era partidària de les autoritats autòctones L’any 1640 la Generalitat el comissionà a París, on contribuí a endegar l’aliança francocatalana, i un any després era nomenat canceller de l’audiència de Barcelona Addicte incondicional a la intervenció francesa, el mateix lloctinent Peire de Marca el proposà per al bisbat d’Urgell Caiguda Barcelona 1652, se n'…

Malauradament ho hi ha, ara com ara, cap referència documental sobre aquesta fortalesa Amb tot, el lloc de Vallbona pertanyia des del segle X als senyors del castell de Cabrera com a feudataris dels comtes de Barcelona El 1348 l’indret de Vallbona, juntament amb el castell de Cabrera, passaren al castlà de Tous, Pere de Tous Uns anys més tard, el 1396, el seu successor Bernat de Tous cedí Vallabona i Cabrera al canonge de Barcelona, Guillem Jofre Al segle XV, Vallbona passà als Cardona i després a la família Camporells Aquests darrers emparentaren amb els Boixadors, i aquests al…

El 1285 el canonge de la seu de Barcelona Arnau de Picalquers va fundar un benefici a la capella de Sant Jaume de la parròquia d’Esplugues S’hi havia de celebrar misses per la seva ànima i per la de Berenguer de Santa Oliva El 1371 el beneficiat Bernat Martina, volia que hom adscrivís un terme propi a la capella El 1712 era destruïda i el 1726 el bisbe de Barcelona traslladà el seu benefici a l’altar de Sant Mateu de la parròquia d’Esplugues El 1773 es reconstruí la capella i tornà a tenir beneficiat, fins a mitjan segle passat Es troba al costat de l’antic castell de Picalquers…

Fou nen cantor de la catedral d’Arràs cap al 1525 Després ocupà alguns llocs com a director musical i responsable de l’escolania a les catedrals de Tours i de Tournai Retornà a Arràs com a canonge el 1556 L’any 1557 es traslladà a Anvers Des del 1559 fins a la seva mort tingué al seu càrrec el magisteri de la capella flamenca de Felip II d’Espanya, a Madrid La seva obra musical inclou una vintena de misses, seixanta motets, nou salms i més de cinquanta cançons profanes, la major part de les quals tenen un estil molt identificat amb la tradició francoflamenca En la seva obra de…

Format musicalment com a nen cantor de la capella musical de la catedral de Segòvia, el 1611 consta com a mestre de capella de la catedral de Lleó vers el 1627 exercia aquest mateix càrrec a Valladolid, on està documentat com a prior i canonge, i el 1644 apareix com a prior de l’església collegial de Berlanga L’obra musical de Ruiz de Robledo es conserva especialment en un recull manuscrit preparat per a la seva impressió, titulat Misas, salmos, magnificats motetes y otras cosas tocantes al culto divino 1627 la seixantena llarga de peces, sovint a vuit veus i dos cors, revela un…