Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
Andreu Cabot
Cinematografia
Comerciant i empresari.
Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…
Erika Villaécija i Garcia

Erika Villaécija i Garcia
© Real Federación Española de Natación
Natació
Nedadora.
Membre del Club Natació Horta fins l’any 2000, ja com a júnior començà a entrenar-se al CAR deSant Cugat i passà al Club Natació l’Hospitalet Després d’un parell d’anys amb Víctor Maya, començà a entrenar-se a les ordres deJoan Fortuny El 2008 fitxà pel Club Natació Sant Andreu, on també nedava el seu germà Àlex A partir del 2010 decidí alternar la piscina amb les aigües obertes, modalitat en què es proclamà campiona d’Espanya 2011, i guanyà el descens de la Ría de Navia i la Travessia…
,
Francesc Elias i Bracons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant.
Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a Barcelona diverses…
Santa Magdalena d’Arnes
Art romànic
La vila d’Arnes és situada a la banda de tramuntana del terme, a 508 m d’altitud, en un turonet prop del riu d’Algars El lloc d’Arnes sembla que fou conquerit definitivament pel rei Alfons I pels volts del 1163, i vinculat a la comanda templera d’HortadeSantJoanDe la seva primitiva església parroquial, dedicada a santa Magdalena, es desconeix el lloc d’ubicació dins el nucli urbà més antic Tot i això, hi ha referències a la seva existència els anys 1279 i 1280 en la relació de la dècima papal, on…
Coserans

Vescomtes de Coserans
©
Regió de Gascunya, Occitània, al vessant septentrional dels Pirineus, a la conca del Salat.
És una regió agrícola on predomina el bocage , amb conreu de vinya, horta i pomeres, i sobretot la ramaderia bestiar boví i porcí, especialitzada en productes lactis i embotits És l’antic país dels consorani , nom donat als habitants d’una de les ciutats del seu territori que integraven Bernat III de Comenge 1114-44 a favor del seu fill Roger I, iniciador de la branca vescomtal de Coserans El fill d’aquest, Roger II, es casà, la segona vegada amb Guillema, comtessa de Pallars entre el 1210 i el 1216, la qual li vengué el seu comtat 1229 per 15000 morabatins d’or, poc temps abans…
La Terra Alta
Situació i presentació La comarca de la Terra Alta comprèn dotze municipis que sumen un total de 743,36 km 2 Encara que l’Ebre només hi arribi per una llenca estreta situada a la dreta de l’aiguabarreig amb el Matarranya, és una comarca que s’integra plenament en les denominades Terres de l’Ebre, tot formant un conjunt evident amb les de la Ribera d’Ebre, el Matarranya, el Baix Ebre i el Montsià, malgrat la diversitat geogràfica i fins i tot econòmica que hi ha entre elles La comarca té, però, molts més punts de contacte en l’aspecte geogràfic i econòmic amb el Matarranya que no pas amb la…
Caseres

Església de Santa Magdalena, a Caseres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Terra Alta, a la riba dreta del riu d’Algars, límit occidental del terme.
Situació i presentació El municipi de Caseres, d’una extensió de 42,9 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca Limita a l’W amb la comarca del Matarranya de la qual el separa el riu d’Algars A tramuntana, la serra de Botja tossal de Mudèfer, 526 m fa de divisòria amb el terme de Batea, la serra dels Pesells, a llevant, és termenal amb Bot, a més de ser la línia divisòria de les aigües que vessen al riu d’Algars i les que aflueixen al riu de les Canaletes A la part meridional, la mateixa serra dels Pesells separa les terres de Caseres del municipi d’Horta de Sant Joan…
Russafa
Barri
Barri de València situat en l’àrea sud de la ciutat.
Englobat pel segon anell d’expansió urbana, en l’eixample del XIX, ha conservat una indubtable personalitat urbanística, de línies no planificades i irregulars, gairebé medievals, malgrat les ampliacions i les obertures de carrers nous, traçats en quadrícula, durant la Segona República i en 1950-70 En l’edificació ha anat adquirint predomini la casa de bloc amb un gran pati interior, de façana uniforme Constitueix una subàrea comercial definida a partir del seu mercat i d’un gran nombre de petites installacions comercials Hi ha…
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies deSant Francesc s XIII, SantJoan Evangelista s XV i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina