Resultats de la cerca
Es mostren 866 resultats
Noucentisme
Art
Literatura
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del segle XX.
Els principals banderers — Eugeni d’Ors i Rovira , Josep Carner i Puig-Oriol , Jaume Bofill i Mates , Josep Pijoan i Soteras , Francesc d’Assís Galí i Fabra , Joaquim Torres i García , Francesc Xavier Nogués i Casas , Feliu Elias i Bracons — entraren a les lletres i a les arts pel Modernisme , que informà, doncs, certs aspectes regeneracionistes campanya lingüística de L’Avenç , parnassianisme poètic, antifloralisme, etc dels noucentistes Així, en un llibre símbol com l’ Almanac dels Noucentistes 1911 conviuen escriptors i plàstics de tots dos moviments Hom ha convingut que el 1906…
Sindicat vertical i contrarevolució agrària
Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…
Els intel·lectuals contra la Dictadura
Exposició del Llibre Català, Madrid, “D’Ací i d’Allà”, gener del 1928 AC / GS Com que la Dictadura es va imposar, segons declaracions de Primo de Rivera, per acabar amb el descrèdit i la corrupció política generalitzada i amb la llavor separatista que es manifestava cada dia amb més força a Catalunya, la conseqüència immediata va ser la proscripció i prohibició dels vells polítics i el desmantellament de les institucions, associacions, partits i grups d’àmbit estatal i també, i encara més, dels específicament catalans Impedida, per tant, tota activitat política pública de fet es va aconseguir…
Vilaragut

Armes dels Vilaragut
Llinatge valencià, l’origen, poc demostrat, del qual podria haver estat la casa reial d’Hongria, d’on Joan de Vilaragut degué passar a França i, després d’algunes campanyes guerreres, a Catalunya.
Altres autors, potser més versemblantment, els atribueixen a la casa pairal prop d’Oristà, al Lluçanès el primer nom conegut, d’aquesta casa, podria ésser el de Bertran de Vilaragut 1185 A més d’un Guillem de Vilaragut que anà a la campanya de Mallorca, on adquirí terres 1229, alguns dels seus membres anaren a la conquesta de València 1238 amb certesa, Arnau de Vilaragut i Pere de Vilaragut , possiblement germans, que foren a la presa de Sueca i de Xàtiva i obtingueren diverses heretats Pere de Vilaragut fou veguer d’Osona i Bages, i li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells 1265…
Santa Maria de Finestres (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Una perspectiva aèria de l’església de Santa Maria de Finestres, dalt la carena i envoltada de vegetació J Todó-TAVISA L’església de Santa Maria de Finestres es troba a 880 m d’altitud, damunt la serra de Finestres, sota el castell del mateix nom i a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, on hi havia l’antic poble de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG665625 Hom hi pot anar agafant la carretera de terra que surt de sota l’església de Sant Pere de Mieres i que es dirigeix a la serra de Finestres Hom pot anar amb auto, bé que alguns fragments de camí són força dolents, fins a…
L’impacte ambiental del creixement turístic balear
Intensitat energètica i petjada ecològica en l’economia Balear L’inici del turisme massiu ha produït canvis importants en les pautes de consum energètic a les Balears Tres condicionants han incidit en el tema el creixement de l’economia i, per tant, del grau d’activitat l’evolució tecnològica, que ha facilitat un ús més àgil de l’energia i ha afavorit el creixement vertiginós del consum i les variacions dels preus relatius de les diferents formes energètiques, que han induït un abaratiment dels valors finals Els dos sectors fonamentals que van protagonitzar aquest bot quantitatiu són el de la…
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…
Bíblia de Rodes
Art romànic
Introducció Bibliothèque Nationale de París Ms Lat 6 Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Bíblia de Rodes Una de les pàgines miniades del còdex Arxiu Roca Radiadors Aquest manuscrit dividit ara en quatre volums originàriament en formava un de sol, de 74 quaderns en pergamí Corresponen als volums 110, 179, 164 i 113 folis de 480 × 325 mm aproximadament i unes 50 línies a tres columnes per pàgina l’obra és datada del segon terç a mitjan segle XI * , encara que, com es veurà, no hi ha indicis reconeguts per tothom, ni gaire seguretat al respecte, cosa que…
la Seu d’Urgell
Vista de la Seu d’Urgell amb la catedral i el nucli històric, en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Urgell.
Situació i presentació S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971 El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina